Els polítics del nostre país tenen molt fàcil pujar els impostos, perquè l’enveja és el pecat capital d’Espanya.
Moltes vegades us dic que el mal està en totes parts i és cert, però cada país té els seus pecats favorits. En Estats Units és l’amor als diners, en Amèrica Llatina és la fornicació, a Espanya és l’enveja.
El polític diu «Anem a pujar impostos als rics i així us donarem més serveis»
El membre de la classe mitjana espanyola aplaudeix fins que li ixen ampolles en les mans: «Això, això! Ja està bé eixos explotadors! Perquè ells han de tindre tants diners i jo no? A més aconseguiré alguna coseta».
El polític fa el que ha promés: puja els impostos als rics.
Per exemple, l’amo del Corte Inglés ara veu que ha de pagar un 5%. De forma silenciosa, puja el 5% dels preus de tot el que es ven en el Corte Inglés, de forma que ell no perd res i tota la pujada d’impostos l’absorveix el consumidor del Corte Inglés, que és de classe mitjana
A més, l’amo del Corte Inglés crida al seu equip d’advocats per vore si hi ha algun forat per on es pot escapar.
El membre de la classe mitjana no té advocats tan bons com l’amo del Corte Inglés i, si hi ha una pujada general, també es traga la seua part de la pujada.
Què passa amb els diners que l’Estat recauda de més? L’Estat es gasta en xiringuitos i paguetes per als partidaris del poder i al membre de la classe mitjana espanyola no li arriba res.
L’acció ha deixat contents a tots: als polítics, als xupòpters que viuen dels polítics, als rics i, fins i tot, als membres de la classe mitjana espanyola
Darrere de tan gran èxit, el polític diu després d’un temps: «Anem a pujar els impostos als rics!» I el membre de la classe mitjana espanyola aplaudeix fins a les orelles: «Això, això!»
Després veu que no arriba a fi de més. Que son pare va poder comprar una casa i ell no pot. Que cada vegada està més ofegat.
«La culpa és dels rics! Cal pujar els impostos als rics per repartir-los entre tots!» diu.
I el polític contesta: «Estem ací per fer la voluntat del poble. El poble ha parlat i nosaltres estem encantats»
En un cicle que mai acaba. No es pot timar a una persona honrada. El que passa és que el membre de la classe mitjana espanyola és, generalment, un envejós.
Es així com Espanya ha acabat amb un esforç fiscal més gran que Finlàndia.