La paraula «hipòcrita» es diu molt lleugerament i és un arma de l’esquerra.
Hi ha tres coses
1) Allò que una persona pensa
2) Allò que una persona diu
3) Allò que una persona fa
L’esquerra ha definit la hipocresia de forma deshonesta com la diferència entre 2) i 3)
Tenim a una persona conservadora que sempre ha defensat la família i, de sobte, se li coneix una aventura. «Hipòcrita!» Però és la hipocresia això?
Es hipocresia la diferència entre el que una persona diu i una persona fa? A mi em pareix evident que la hipocresia és la diferència entre 1) i 2) La diferència entre el que una persona pensa i una persona diu
Imagina’m a mi. Jo dic i estic convençut que encabronar-se és roí, però de vegades m’encabrone (diferència entre 2 i 3). Estic sent hipòcrita?
No! Jo sóc una persona dèbil i imperfecta, com totes. De vegades, no em puc dominar. Això no vol dir que no crega que encabronar-se siga roí, amb totes les forces del pensament. Es el pecat original: la debilitat humana.
Ara, si jo diguera que encabronar-se està malament i no ho creguera. Llavors estaria sent hipòcrita.
Un conservador que té una aventura pot ser hipòcrita si diu que la fidelitat és bona i no ho creu. O pot ser dèbil (pecador) si diu que la fidelitat és bona, ho creu i no va poder aguantar-se quan eixa dona li va ficar les mamelles en la boca.
L’esquerra és el partit dels impulsos animals paleolítics (d’això en parlarem un altre dia) i per tant, el partit contrari a tota repressió d’eixos instints i, per tant, el partit contrari a la civilització.
Segons la seua definició d’hipocresia, ells no són hipòcrites, perquè no tenen cap nivell d’exigència que tinguen que esforçar-se en complir: només viuen com els dona la gana
Jo no sóc hipòcrita com el conservador que té una aventura. Sóc una poliamorosa que, a més, s’ha tirat a tot l’equip de fútbol!»
Així, l’acusació d’hipocresia juga en favor sempre de l’esquerra