Es perquè, com societat, som una societat que odia la veritat, perquè la veritat posa límits al nostre egoísme.
Els poderosos ens coneixen: saben que nosaltres som corruptes i que aplaudirem tot el que vaja a favor del nostre egoísme. Així que ens posen la trampa, prometent-nos un paradís de plaers. Així que avancem com borregos i quan ens donem compte, estem en el matadero.
Ens diuen llibertat! i aplaudim fins les orelles, perquè pensem «ara faré el que vulga». Ningú pensa en la llibertat que ens perjudica (com la llibertat dels okupes).
Ens diuen igualtat! i aplaudim fins les orelles perquè, per exemple, A. pensa «ara llevaran algo dels rics i me’l donaran a mi». No pensa que els okupes poden dir que ells volen igualtat per a la vivenda.
Ens diuen dret a la vivenda! i tots pensem que ens afavorirà. Ningú pensa que un okupa pot reclamar este dret.
No hi ha res que expresse millor la societat actual que este fragment de Pinotxo. No es pot dir res de forma més clara.