El patiment, la desgràcia, el fracàs i la mort són part de la vida, però s’han convertit en el gran tabú modern.
Obrim la televisió i tot és gent guapa, jove, que pareix feliç, que viu en un etern present. No els veiem quan envelleixen, es posen malalts i moren en un asil. Són reemplaçats per una nova tongada de gent en plenitud.
La nostra religió moderna no sap què fer amb el patiment. Tota la vida es reudeix a buscar el plaer i evitar el dolor, però si no resulta, no hi ha mecanismes per trobar la pau en la tempesta, com cantava aquella alabança https://www.youtube.com/watch?v=dG7Mr6XFX3U
En El Salvador, la gent és més tradicional en això i ho porta millor.
Pensa que Déu l’ajudarà (encara que no siga especialment religiosa), que tot acabarà bé.
Si és religiosa, pensa que és la voluntat de Déu.
I en tot cas, pensa que esta vida no és el final i que hi ha una esperança, encara que tot vaja malament.
I, en tot cas, sap estar contenta amb allò que li ha tocat.
La infelicitat és la diferència entre expectatives i realitat. El món modern unfla les expectatives i diu que no pots ser feliç si tot no és perfecte.
Per exemple, abans, el que se li demanava a una dona és que fora bona mare. Ara ha de ser bona mare, bona professional, mantindre’s atractiva, elegant, mantindre la flama de la passió, ser bona intel·lectualment i cuidar dels xiquets fins a l’últim detall.
I se li ven que, si no ho aconsegueix, és infeliç. Però quan ho tinga tot (i segur que l’anunci diu que si compres el producte ho tindrà), llavors serà feliç.
Ací en El Salvador, la actitud es «¿cómo estás?» «jodido pero contento». La gent té unes expectatives més baixes així que no s’amarga tant.
Ho veus en el servei al client, que és excel·lent, perquè els cambrers estan feliços de fer el seu treball, mentre que a Espanya estan amargats perquè el món no ha reconegut el seu talent.
Es per això que eixim sempre com un dels paisos més feliços del món, encara que siga un país pobre, violent i amb molts problemes. No hem d’aprendre d’ells tots eixos problemes, però sí la filosofia amb la qual porten la vida.