Tota la maldat de l’esquerra s’oblida, mentre que tota la maldat de la dreta es recorda. Així es crea un imaginari en que l’esquerra són els bons i la dreta són els roins. Esta és la base del poder de l’esquerra, perquè la gent vol sentir-se bona i que tots els consideren bons.
https://www.libertaddigital.com/chic/corazon/2016-03-26/cristina-pedroche-ser-de-izquierdas-significa-querer-el-bien-para-todo-el-mundo-1276570597/
Així, hui en dia ningú s’atreveix a definir-se nazi (encara que el nazisme era d’esquerres però hui es considera de dretes) però molta gent presumeix de ser comunista
El nazisme va produir 6 milions de morts. El comunisme 100 milions de morts
If the truth is boring, civilization is irksome. The constraints inherent in civilized living are frustrating in innumerable ways. Yet those with the vision of the anointed often see these constraints as only arbitrary impositions, things from which they-and we all-can be ‘liberated.’ The social disintegration which has followed in the wake of such liberation has seldom provoked any serious reconsideration of the whole set of assumptions-the vision-which led to such disasters. That vision is too well insulated from feedback.
L’origen del progressisme és el desig de l’èlit global de tindre més poder. Bertrand Russell va definir el poder como «la producció dels resultats que es desitgen». La recerca del poder és part de la natura humana:
“Neither necessity nor desire, but the love of power, is the demon of mankind. You may give men everything possible health, food, shelter, enjoyment but they are and remain unhappy . . . for the demon waits and waits; and must be satisfied. Let everything else be taken away from men, and let this demon be satisfied, and then they will nearly be happy as happy as men and demons can be. . .” Nietzsche, The Dawn
Això pot parèixer contradictori, perquè l’èlit té un immens poder. Per què en voldria més? Però en contra del desig per menjar o sexe, que poden ser assaciats, el desig per poder és un desig que no pot ser assaciat. Qui té poder, vol cada vegada més poder. Este és un aspecte de la natura humana.
Més concretament, l’objectiu de l’èlit global és el seguent:
- 1) Consolidar el seu poder respecte a unes altres parts de l’èlit.
- 2) Consolidar el seu poder respecte a la classe mitjana, la classe baixa nativa i els polítics nacionals
- 3) En general, consolidar el seu poder respecte a nivell mundial a la població en general.
Per poder fer això, l’èlit global no pot fer-ho sola. Necessita uns altres:
“If a man relied only on his own ability to satisfy his desires, power would be a synonym for personal ability. Any achievement would be the result of one’s performance, but this is seldom the case. In order to bring about intended effects, people need other people; they must exert an influence on them so that the latter will help attain the desired results.”
Silvano Arieti, The Will to Be Human
Per tant, l’èlit global necessita crear una coalició entre ells i uns altres actors per expandir el poder que ja té al màxim nivell possible. L’objectiu d’esta coalició és aconseguir el poder en el nombre més gran de paisos, llevant el poder a les estructures tradicionals de poder
Esta coalició està composada:
- Elit global (el poder financer i econòmic): els grans banquers mundials (Rockefeller, Rotschild), gent amb molt de poder financer (Soros), alguna gent que té grans corporacions (Bill Gates de Microsoft, Zuckerberg de Facebook, Jebb Bezos de Amazon, etc.). Estos són els dirigents de la coalició i tots els altres se subordinen a ells.
- Poder polític i administratiu nacional i internacional (els gerents): polítics, funcionaris que volen medrar, empleats de empreses multinacionals.
- Poder religiós (cultural): gent de la cultura (professors, intel·lectuals, periodistes, professionals de l’entreteniment)
- Gent amb poc estatus natural (bioleninisme, en coalició high-low): immigrants, feministes, gais, transexuals, etc.
Tota esta gent té alguna cosa tangible a guanyar en recolzar la coalició: poder, diners o lleis favorables. Estos poders i diners s’aconsegueixen parasitant a la part productiva de la societat, que no està inclosa en la coalició.
Esta coalició no pot ser formal, per les raons que s’expliquen més amunt. Així és més flexible i resistent contra atacs.
Com que esta és una organització informal, necessita una forma de coordinar-se i la forma de coordinar-se és tenint una ideologia comú, que permeta a tots els membres de la coalició remar en la mateixa direcció, inclús quan no es coordinen entre ells, inclús quan no són conscients de formar una coalició, sinó que pensen que actuen pel seu compte.
La ideologia és la religió de la correcció política i es crea com a forma de coordinació de la coalició. Està basada en la Il·lustració (perquè és impossible anar contra la religió oficial des de fa segles), però modificada per ser útil per a la coalició. La ideologia és incoherent, perquè ha de coordinar gent amb visions molt diverses de la vida (per exemple, musulmans i gais).
La branca cultural (religiosa) de la coalició llavors expandeix la ideologia per tota la societat mitjançant les escoles i mitjans de comunicació. La branca política llavors fa que les lleis i reglaments formen part d’eixa ideologia i del món laboral.
Així la ideologia es converteix en la religió oficial de la societat i és internalitzada per la població. Això dona una força adicional a la ideologia i a la coalició que funciona, perquè:
- Moltes persones segueixen la ideologia per sentir-se que són bons.
- Moltes persones segueixen la ideologia per presumir de bondat davant dels altres (postureo moral, assenyalar virtut).
Estes persones que fan això poden ser part de la coalició o no ser-ho. En el segon cas, només aconsegueixen sentiments de virtut o estatus entre els coneguts, en comptes de beneficis tangibles, com sí que tenen els membres de la coalició.
De fet, moltes vegades, defensant la ideologia van en contra dels seus propis interessos tangibles. Així, hi ha persones productives que defensen que els seus impostos vagen a parar a un conjunt de paràsits perquè així se senten bons o assenyalen virtut.
Llavors la ideologia divideix la gent que recolza la coalició governant en dos classes:
- La coalició (els interessats): Els que obtenen un benefici tangible (poder, diners) recolzant la ideologia.
- Els seguidors (els veritables creients). Els que creuen que la ideologia és el bé i obtenen beneficis intangibles (sentir-se bons, assenyalar virtut) de la ideologia.
Estos dos grups no són exclusius sinó que se solapen. Molts membres de la coalició són veritables creients i així obtenen tant beneficis tangibles com intangibles de la ideologia.