Hi ha un conte en el Decameró de Bocaccio (any 1352) sobre una persona que tenia un veí jueu i volia que es convertira al catolicisme. El jueu estava a punt de convertir-se i va haver de fer un viatge de negocis a Roma.
El veí del jueu va pensar: «Ui! Com veja el que desastre que hi ha en el Vaticà (corrupció, pecat, etc.) este mai es convertirà». I volia dissuadir-lo del viatge, però el jueu estava decidit i se’n va anar a Roma.
Quan el jueu va tornar de Roma va dir: «Estic preparat per ser batejat». I el veí li va dir: «I com és això?»
El jueu li va contestar: «He vist tot el desastre i pecat que és el Vaticà. Si eixa religió ha sobreviscut 1300 anys, només pot ser per un miracle de Déu. Estic convençut. Batejeu-me»
També MM ens va contar d’un conegut seu que va anar a Roma i va perdre la fe.
I Sant Pere Damià que va viure fa mil anys parla d’este problema
«Por el amor de Dios, ¿por qué ustedes, malditos sodomitas, persiguen las alturas de la dignidad eclesiástica con una ambición tan ardiente?» Sodomita = homosexual (Sant Pere Damià, fa mil anys)
Parla dels bisbes que «cometen estos actos absolutamente condenables con sus hijos espirituales».
Mil anys després, el bisbe del mig cometia eixos actes amb el fill espiritual de l’esquerra. La policia de Roma va arribar a una casa i es va trobar a ells i a un altre munt de clérigos en una orgia. Com diu el de la dreta «los homosexuales son la joya de la corona. ¿Quién soy yo para juzgar?»
Sant Pere Damià deia d’eixe tipus de bisbes:
«¿Quién puede esperar que el rebaño prospere cuando su pastor se ha hundido tan profundamente en las entrañas del diablo que hará de un clérigo una amante, o de un hombre una mujer? Quien, por su lujuria, entregará a un hijo que engendró espiritualmente para Dios a la esclavitud bajo la ley de hierro de la tiranía satánica”,
Però hi ha hagut temps de Reforma en l’església. El Concili de Trent va tirar molta merda i hem tingut segles bons.
Què hi ha diferent ara? Per què estem pitjor que en els temps de Sant Pere Damià, fa mil anys?
Estem pitjor perquè ara els bisbes homosexuals no només cometen pecat, sinó fan tot el possible per justificar-ho i això inclou destruir l’església i dir que la seua doctrina està obsoleta
Ja els bisbes homosexuals no es conformen amb donar-se pel cul. Volen que tots aplaudisquen i els beneisquen. Vol que l’església diga que això està bé.
Hui en dia no hi ha cap problema que un homosexual ho siga de forma oberta. Tota la societat li aplaudirà. Però la doctrina de l’església no és eixa. Si acceptem que l’homosexualitat està bé als ulls de Déu, estem acceptant que la Bíblia és mentida i, per tant, que el cristianisme és mentida. Si és així, per què ser cristians? Si estos bisbes creuen així, perquè no deixen l’Església?
No només no deixen l’església sinó que volen canviar la seua doctrina. Però si canvien la seua doctrina, el cristianisme és fals i va cap a l’autodestrucció. Per què ho fan?
En poques paraules, volen seguir estant de bisbes perquè no tenen un altra cosa a fer i això els dona poder i un plat per menjar. Però han perdut la fe de tant de donar-se pel cul (si és que van tindre fe alguna vegada).
Molt bé, però hi havia una opció: seguir de bisbes, donar-se pel cul de forma secreta, com en temps de Sant Pere Damià i no destrossar l’església. Portar-ho discretament. Per què eixa obsessió en destrossar l’església i rebre la benedicció per actes no cristians?
És la consciència. La consciència no els deixa viure. Saben que estan fent una cosa que està malament, encara que els produeix un immens plaer. Estan desgarrats entre el plaer i el sentiment de culpa.
Pensen que, si tothom els aplaudeix i els beneeix, la consciència els deixarà en pau. I, de fet, pot millorar el seu conflicte intern però no apagar-ho perquè part de la consciència és biològica i no es pot desconnectar.
Esta és la mateixa causa perquè els homosexuals van passar de demanar tolerància a perseguir tots els que no pensen com ells. Cada vegada que veuen un gest de desaprovació, els reactiva el conflicte intern i se senten malament. La consciència s’activa. Per tant, cal fer callar a tots els que no pensen com ells, per vore si aconsegueixen disminuir el conflicte intern. Destrossaran la societat només per resoldre el seu conflicte intern.
En Estats Units hi ha gent que pensa que casar-se amb una persona d’una altra raça (el que jo he fet) està malament. M’importa això a mi? Que va, em dona igual ,que diguen el que vulguen. No vull prohibir-los ni dir que són racistes i que cal fer una llei contra ells. Que seguisquen la seua vida i jo seguiré la meua. Pau.
Per què els homosexuals no poden fer el mateix? Perquè la consciència no els deixa en pau. Jo no tinc problemes amb això. La meua consciència no m’està acusant perquè m’he casat amb una dona d’una altra raça.
«Porque cuando los paganos, que no tienen ley [moral], hacen por naturaleza lo que la ley demanda, son ley para sí mismos, aunque no tengan la ley; y de esa manera demuestran que llevan la ley escrita en su corazón, pues su propia conciencia da testimonio, y sus propios razonamientos los acusarán o defenderán» Romanos 2, 14-15
Els homosexuals que no creuen en Déu, tenen la llei de Déu escrita en els seus cors, es diu consciència i no els deixa viure. Per això eixa persecució dels que no pensen igual, intentar adoctrinar els xiquets des de molt prompte, etc.
I per això els bisbes homosexuals volen destruir l’església. Fa unes setmanes, l’Assemblea de Bisbes Catòlics Alemanys, utilitzant tàctiques mafioses amb els dissidents, va aprovar la benedicció de les unions homosexuals. Però, si això és així, el cristianisme és fals. No es pot afirmar una cosa i la contrària.
A mi, personalment, el tema homosexual, encara que és gravíssim, és el que menys em preocupa. Em preocupa que estos fills de puta destrossen l’església. Qui vulga viure en contra de l’Església, té tot el món per a viure. Però així els que volem viure segons el cristianisme no tenem on anar.
I d’això es tracta. De què no quede lloc per a nosaltres i ens extingim. Així crec que serà la prohibició del cristianisme a Occident
El govern i els mitjans demanaran que s’aproven els matrimonis homosexuals en l’església, que s’aproven els matrimonis polígams i poliamorosos, que s’aproven els trans i el sexe amb xiquets, l’adoració de déus pagans (Pachamama), l’incest, la bestialitat…. No serà tot de colp: ho demanaran a poc a poc, pas a pas. Una cosa a la vegada.
Ja us dic jo que la majoria de gent ho acceptarà. Hi haurà una Església Catòlica oficial, depenent del govern i de l’ONU (el somni de Francisco), que farà totes eixes coses. Òbviament, s’anirà buidant de fidels, com ha passat en totes les esglésies que s’han fet progres, que estan morint (mirar l’església anglicana), però tindrà títol oficial.
Després hi haurà una església clandestina, perseguida pel poder, pel govern i pels bisbes oficials. Es reunirà il·legalment en cases per fer la missa. La gent, quan pense en ella, pensarà que són gent criminal, per homòfoba i intol·lerant. De tant en tant, la policia descobrirà alguna comunitat secreta i els posarà en la presó.
