Una cosa que has de tindre en compte és que hi ha tres Islams, com va dir Ibn Warraq. Per usar la seua terminologia:
Islam 1, és la doctrina de l’Islam. La religió oficial. Esta es deriva de l’Alcorà, els hadits, les interpretacions tradicionals i la jurisprudència islàmica (sharia i fiqh). Este serà l’Islam que es parla en el teu llibre i en la meua presentació.
Islam 2, és l’Islam tal com els practiquen els musulmans. Els musulmans no lligen l’Alcorà o els hadits com nosaltres llegim la Bíblia. Per començar estan escrits en àrab clàssic, l’àrab del segle VI d.C, que és incomprensible per als àrabs moderns sense educació (ja no parlen dels no àrabs, com els turcs, els indonesis, el de l’Asia Central)
Per seguir, l’Alcorà és un llibre incomprensible, ple de problemes linguistics, errors i que no s’entén res. De vegades, hi ha pronoms sense antecedent de l’estil. «I llavors ell va adorar a Al·là». I mai ha dit qui era «ell». Històries que comencen per la meitat o acaben sense conclusió. Faltes gramaticals, frases incompletes. Un estudiós va estimar que una quinta part de l’Alcorà no té sentit
Coses sense context en absolut: «Cuando Zayd había terminado con ella, te la dimos por esposa » Qui és Zayd? Qui és «ella»? L’Alcorà no ho diu.
Els hadits són historietes que s’entenen molt bé però estan en àrab clàssic i són moltíssimes
Així que els musulmans no lligen l’Alcorà ni els hadits. Es costum molt arrelada que els musulmans memoritzen l’Alcorà (sense entendre’l) i el repetisquen com a lloros, perquè creuen que la repetició de l’Alcorà dona gran benedicció.
Quan estava en Haití, un company de Bangladesh em va ensenyar un video del seu fill recitant un tros de l’Alcorà de memòria. Obviament, sense entendre’l, en Bangladesh es parla bengalí i l’àrab clàssic no pot ser més diferent. El company em deia: «Quan veig al meu fill així, el meu cor de pare canta de felicitat»
Així que els musulmans no lligen l’Alcorà ni els hadits. Dit d’una altra manera, els musulmans no coneixen bé l’Islam 1. Llavors com practiquen els musulmans la seua religió?
Simplement fan cas al que els diuen els imams. Suposen que els imams han estudiat estes coses tan complicades i saben del que parlen.
Per això quan li dius a un musulmà que Mahoma va ordenar que es violaren a les dones dels soldats derrotats, no et poden creure. Els imams els han dit que Mahoma ha sigut l’home més sant que ha existit i que era legendària la seua compassió i bondat. Els imams coneixen la història de Mahoma, però no la diuen als musulmans
Així que els musulmans practiquen els que diuen els imams. Este és Islam 2. Per això, encara que Islam 1 és una religió violenta de conquesta, els musulmans poden ser pacífics perquè no coneixen la seua religió, perquè l’imam que els ha tocat no és especialment radical. O també poden conéixer-la i no practicar-la del tot.
De totes maneres, en una guerra entre els musulmans i no musulmans, estos musulmans pacífics sempre estaran de costat dels musulmans.
I finalment hi ha Islam 3, la civilització islàmica. Això ja no és una religió, sinó la cultura que s’ha desenvolupat en els paisos musulmans en 1000 anys d’història
La meua presentació parla d’Islam 1 i segurament el llibre també.
No és que no hi haja solapaments. Per exemple, Islam 1 mana seguir el Ramadà i Islam 2 també. Però, per exemple, tota la història de Mahoma i els aspectes més violents i «masclistes» de l’Islam 1, de vegades estan absents de l’Islam 2
Finalment, encara que Ibn Warraq no ho diu jo crec que hi ha un altre. Islam 0
Este és el primer Islam. L’Islam com es va desenvolupar els primer anys.
L’Alcorà és un desastre i no s’entén res. Té narracions però totes són narracions de figures de l’Antic Testament, de Jesús i Maria. L’Alcorà no té narracions de Mahoma. En l’Alcorà la paraula Mahoma només apareix 0 vegades i segurament es refereix a Jesús.
En el Domo de la Roca, la tercera mesquita més santa de l’Islam, hi ha unes inscripcions preses de l’Alcorà amb algunes frases soltes. Es clar que, en les inscripcions del Domo de la Roma, Mahoma (Muhammad) es refereix a Jesús. «Muhammad» és en àrab, «l’alabat», «el bendito». Es un títol, no un nom propi.
egurament l’Alcorà és un refrito de textos de diverses religions, cap de les quals és l’Islam 1. Hi ha un poc de tot: evangelis apòcrifs cristians, textos del judaisme rabínic, la història d’Alexandre Magne, també hi ha la història d’un profeta àrab de la qual no diu el nom que podria ser l’origen històric de Mahoma. Un profeta que és incapaç de fer miracles.
Dos cents anys després de la data tradicional de la mort de Mahoma s’escriuen els hadits, que són les primeres narracions de Mahoma que tenim (comparar amb Jesús, que els primers textos que tenim són de cinc anys després de la seua mort i tot el Nou Testament -amb possible excepció de l’Apocalipsi – està escrit abans de 00 anys després de la seua mort).
De totes maneres, el temps no és lo únic important. La primera història que tenim d’Alexandre Magne és de 400 anys després de la seua mort. El problema és que els hadits no són fiables com a informació històrica. Ara tindríem que parlar de la història de les isnad, però no m’estendré
L’Islam 1 es basa en els hadits. L’Islam 1 és la religió dels hadits. Els hadits s’usen per interpretar l’Alcorà, que és incomprensible. Així, per exemple, recordem l’anterior: «Cuando Zayd había terminado con ella, te la dimos por esposa » Qui és Zayd? Qui és «ella»? L’Alcorà no ho diu
Però els hadits si ho diuen. Zayd era el fill adoptiu de Mahoma i «ella» era Zaynab, la muller de Zayd. Segons els hadits un dia, Mahoma va anar a casa de Zayd i ell no estava. Zaynab li va obrir la porta a mig vestir. Quan Mahoma la va veure va dir (cite de memòria): «Alabado sea Alá que hace girar los corazones!» Que traduit al valencià tradicional deuria ser algo així com «Què bona estàs Maria!»
I des de llavors volia casar-se amb ella. Però no podia perquè els fills adoptius segons l’antiga costum àrab era com fill naturals i això seria incest. Però va rebre una revel·lació d’Al·là dient-li que podia casar-se amb Zaynab. «Cuando Zayd había terminado con ella, te la dimos por esposa » (és Al·là qui parla) (Al·là sempre estava molt pendent de les necessitats sexuals del Profeta)
I així els hadits donen sentit a l’Alcorà, però molt probablement, tota la història és inventada. (I la majoria de musulmans ni la coneixen: Islam 2)
L’Alcorà diu que s’ha de pregar 3 vegades al dia. Els hadits diuen que s’ha de pregar cinc vegades al dia, com fan els musulmans.
L’Alcorà diu que l’Evangeli i l’Antic Testament són certs. Els hadits diuen que no, que estan corromputs, com fan els musulmans.
En l’Alcorà, el profeta àrab sense nom no pot fer miracles. En els hadits, Mahoma fa miracles.
L’Islam 1 és la religió dels hadits, que van ser escrits dos cents anys després. Molt probablement no era la religió del Mahoma històric, sinó que es forma per donar una ideologia religiosa a l’Imperi Arab, a partir del califa Abd-el-Malik.
Així, encara que Islam 1 siga la religió dels hadits, jo distingiria l’Islam 0, que és l’origen històric de l’Islam que molt probablement és una heretgia del cristianisme amb mescles del judaisme i el maniqueisme
Així, quan s’acabe el món, segons l’Islam, vindrà Jesús i no Mahoma. Quan vaig fer la presentació (com a mínim fa cinc anys) no sabia tot això. Em vaig limitar a descriure Islam 1, l’islam oficial.
I en el Islam, ve Jesús al final dels temps. Això és una senyal que l’Islam va començar a partir del cristianisme. Després se’n va anar allunyant
L’Islam comença com una heretgia cristiana que nega la divinitat de Crist. Jesús seria l’home més sant, però no seria Déu. Esta és una idea que s’ha repetit en vàries heretgies. L’arrianisme és la més famosa
Tenim una inscripció de les primeres dècades de l’Islam que diu «Mahoma» (Muhammad) i porta una creu (L’Islam actual abomina de les creus)
Això i les inscripcions del Domo la Roca ens fan deduir que Muhammad (l’alabat) era simplement Jesús
