Tot passa per un motiu, perquè hem d’aprendre alguna cosa. De vegades, no ho aprenem i Déu ens envia una altra experiència i una altra i una altra…
El món modern està fet perquè la gent no aprenga. Perquè un aprén amb l’experiència. Quan pateix les consequències negatives del que ha fet. Això de vegades no és tan obvi i porta temps.
El món modern intenta dir-nos que nosaltres tenim sempre la raó i són els altres els que s’equivoquen. Son els altres els roins. Així no pots aprendre res.
El món modern intenta llevar-nos totes les consequències negatives de les nostres accions i repartir-les entre tota la població, a través dels impostos. Així tampoc pots aprendre res.
Tens una població que viu en estat inmadur i superficial tota la seua vida. Anabel va compartir un enllaç sobre la infantilització de la societat, però crec que no és exacte.
La societat no és infantil. La gent està en l’estat de l’adolescència.
El xiquet no té ni llibertat ni responsabilitat. L’adult té llibertat i responsabilitat. L’adolescent té llibertat sense responsabilitat. (O això és el que aspira)
L’adolescència és una etapa de la vida que no existeix en la majoria de societats humanes. Es passa de la infància a l’adultesa a través d’un rite d’iniciació (en els homes pot ser anar a caçar un animal, en les dones pot ser el matrimoni)
En la nostra societat l’adolescència s’ha convertit en l’estat de la majoria de la població que creix i envelleix, però no madura (Això sona millor en anglés, «they grow old, but they don’t grow up»)
Obris la tele i veus només un grapat d’adolescents. Gent que creu que ho mereix tot, rebel·lant-se contra tot el que no siga el seu egoisme i interés personal, tirant la culpa als altres sense acceptar una falta, d’una superficialitat aclaparadora, gent que ha passat per la vida i li ho han donat tot i es creu que és millor que tots, que pot donar lliçons i que és el centre del món
Un madura a través de les responsabilitats i, com la gent ja no accepta responsabilitats, ja no madura
Els testimonis de Jehova són una espècie de branca protestant rara.
Ells tenen la mateixa Bíblia que tots els protestants (que és la mateixa que els catòlics excepte 6 llibres poc importants de l’Antic Testament que els catòlics tenim i els protestants no, que els catòlics anomenem «deuterocanònics» i els protestants anomenen «apòcrifs»)
Però fan una traducció (la traducció Watchtower) on en punts claus tradueixen malament per donar-se la raó
Això també ho va fer Luter. En Romans 3:28, diu la Bíblia «Concluimos, pues, que el hombre es justificado por fe sin las obras de la ley.»
Luter, quan tradueix la Bíblia a l’alemany, afegirà la paraula SOLA a la paraula FE («allein», que en anglés seria «faith alone», i en llatí Sola Fide, una de les premises del protestantisme)
La traducció de Luter dirà: «Concluimos, pues, que el hombre es justificado por la FE SOLA sin las obras de la ley.»
Quan li van dir a Luter, «escolta! que eixa paraula no estava allí!»
Luter va dir: «‘Dr. Martin Luther will have it so, and says that a papist and an ass are the same thing.’”
«El Doctor Martin Luter ho prefereix així i diu que un papista i un burro són la mateixa cosa» (Papista és un terme despectiu que els protestants usen per referir-se als catòlics)
(En temps moderns això seria algo així. «Sí ho sé. I la fique perquè em dona la gana. Què passa?»)
Bé. Geni i i figura. Luter no era un home agradable. La immensa majoria dels seus deixebles són gent molt agradable però ell no ho era
Jo també he vist en la traducció «Dios habla hoy» que usem els catòlics però els protestant han traduit, que de vegades posen una paraula que no està en l’original grec, per portar l’aigua al seu molí
Si veus este enllaç, veus que la paraula «única» ni està ni se l’espera (eixa pàgina és protestant)
Així que Dios Habla Hoy fa hui el que va fer Luter fa molts anys.
Luter tenia completament tírria a la carta a Santiago, a la qual, anomenava «epístola de palla».
¿De qué le sirve a uno, hermanos míos, alardear de fe, si carece de obras? ¿Podrá salvarlo esa fe? 15 Imaginad el caso de un hermano o una hermana que andan mal vestidos y faltos del sustento diario. 16 Si acuden a vosotros y les decís: “Dios os ampare, hermanos; que encontréis con qué abrigaros y con qué matar el hambre”, pero no les dais nada para remediar su necesidad corporal, ¿de qué les servirán vuestras palabras? 17 Así es la fe: si no produce obras, está muerta en su raíz.
18 Se puede también razonar de esta manera: tú dices que tienes fe; yo, en cambio, tengo obras. Pues a ver si eres capaz de mostrarme tu fe sin obras, que yo, por mi parte, mediante mis obras te mostraré la fe. 19 ¿Tú crees que hay un único Dios? De acuerdo; también los demonios creen y se estremecen de pavor. 20 ¿No querrás enterarte, presuntuoso de ti, que la fe sin obras es estéril?
(Santiago 2, 14-20)
Obviament, això va completament la premisa protestant de Sola Fide (la salvació és només per la fe i les obres no tenen res a vore)
Volia llevar-la la carta de Santiago de la Bíblia, igual que va llevar els deuterocanònics, però els seus amics el van dissuadir
Estava escoltant un video conjunt de dos canals de Youtube d’apologètica que seguisc (un canal catòlic i l’altre protestant) i em trobe un exemple de la diferent forma de pensar que separa els catòlics i els protestants, la qual justifica les diferències que ens separen i perquè és tan difícil reconciliar-les
(Entre parèntesi, cal dir que ens separa molt menys del que ens uneix i, això és encara més cert en els nostres temps, on la principal divisió entre cristians no és entre catòlics, protestants i ortodoxos, sinó entre l’Església de Jesucrist i l’Església de les Santes Trans)
El tros va del punt on us ho deixe 19:45 fins a 25:13. Podeu posar subtítols. El de l’esquerra és protestant i el de la dreta és catòlic.
Al final, es tracta de dos cosmovisions diferents. Recordaràs que tota cosmovisió descansa en unes premises que no poden ser demostrades de forma empírica.
Així, el racionalisme començaria amb la premisa de «el que demostra la raó és veritat i tot el que no pot demostrar la raó és mentida». Això no es pot demostrar, ni per la raó, ni empíricament
El materialisme començaria amb «lo únic que existeix és la materia». Això també és impossible de demostrar.
Les PREMISES de les cosmovisions no es poden verificar per l’experiència, perquè són la forma en que interpretem l’experiència. Si un creient té una experiència que Déu li parla, es farà més religiós. Si un ateu té una experiència que Déu li parla, anirà al psiquiatra a que li donen pastilles contra les al·lucinacions. Al final, l’experiència no pot confirmar o desmentir la premisa de la cosmovisió (Déu existeix o Déu no existeix, respectivament)
Això no vol dir que les cosmovisions siguen impossibles de verificar, perquè, encara que no pots verificar-les per les seues premises, les pots verificar per les seues consequències, comparant les consequències amb el món real.
El materialisme és 100% fals, perquè, quan extraus les consequències, es contradiu amb ell mateix a varios nivells. Només una contradicció és fatal, però el materialisme té varies i grosses. Només se sosté perquè és la base de l’ateisme actual, és a dir, per motius diferents de la lògica (com la correcció política). Bàsicament, l’ateisme et dona carta blanca per fer el que et dona la gana. Es per això que quan entren en debats, fan un paper tan lamentable.
Bé, d’això jo ja t’he escrit molt, centenars de pàgines, però era només per recordar.
Entre les cosmovisions catòlica i protestant (que comparteixen la majoria de les premises), les diferències són subtils.
La premisa de la cosmovisió protestant és la Bíblia. La premisa de la cosmovisió catòlica és l’Església.
Els dos Youtubers parlen del baptisme. El catòlic diu al protestant que la doctrina catòlica del baptisme, és la que tenien els primers cristians i els primers pares de l’Església. Que fins al segle XVI (quan apareixen els protestants) tots els cristians estaven d’acord amb eixa doctrina.
El protestant li diu que això no importa, perquè el que diguen eixos tipus no importa. Lo únic que importa és la Bíblia.
El catòlic li respon que tots els cristians tenen la mateixa Bíblia i que cadascú té una interpretació diferent. Lo important és tindre la interpretació que han tingut els cristians des del principi, que és la que tenien els apòstols i ve de Jesús.
El protestant ja no li dona temps a contestar-li, però si li contestara, diria que lo important és el que diu la Bíblia, que és clara i de interpretació evident. Les diferències entre les 30 mil sectes protestants no es deuen a que la Bíblia siga difícil d’interpretar sinó a unes altres raons (per exemple, que la gent interpreta la Bíblia com li dona la gana).
Obviament, com catòlic (i també quan era ateu), a mi la cosmovisió protestant em pareix estranya, perquè pense que històricament la Bíblia ix de l’Església i no l’Església de la Bíblia. Jesús no va escriure una lletra, només va fer un grapat de deixebles.
Però un protestant diria que lo més important és la Bíblia i que la història no és important, perquè lo important és la Paraula de Déu.
Ací veus un meme d’una pàgina Facebook protestant
Estes són les dos postures. El protestant té una visió sobre la Biblia que, a mi em pareix ingenua. Ell pensa que la Biblia no deu interpretar-se i, per tant, la Bíblia ha de ser la mesura de tot.
Jo pense que tot text deu interpretar-se (les paraules no tenen significat per elles mateixes, sinó que és el lector les que les interpreta). Amb molta més raó, la Bíblia que és molt difícil en molts punts (està escrita per gent que està molt llunyana a la nostra cultura). Jo et podria citar versicles que pareixen contradir-se entre ells.
I pense que el fet que hi haja 30 mil interpretacions diferents de la Bíblia (30 mil esglésies protestants) indica que la Bíblia no és clara ni fora de disputes, que cal interpretar-la. I, si és així, és normal que la interprete l’Església que Jesús va fundar (com la mateixa Bíblia diu en varios versicles).
Esta opinió és compartida per tots els cristians (catòlics, ortodoxos i orientals) excepte els protestants, que parlen de la Bíblia com si fora clara i no calguera interpretar-la
Al final, un cristià ha d’avaluar quina cosmovisió li pareix més raonable, si vol arribar al fons (la majoria de cristians no arriben al fons, simplement segueixen la tradició dels seus pares, cosa que no està malament: no tot el món pot ser filòsof).
Però si no eres cristià, no tens perquè prendre partit. Per a un cristià com jo (i estic segur que els protestants estarien d’acord), lo important és creure en les coses que ens uneixen i les coses que ens separen són menys importants.
Bé, almenys espere que tingueu una idea més clara de les diferències i perquè són difícils de reconciliar. Partim de punts de partida diferents: els catòlics de l’Església i els protestants de la Bíblia
Per tant, per a un protestant, la història no li importa, perquè lo important és la Bíblia. La història de conversió dels protestants (Scoth Hahn, Peter Kreeft que us vaig ensenyar) sempre és la mateixa: estudiar la història de l’Església. Si s’interessen per la història, més prompte o més tard acaben sent catòlics. Però, com dic, els protestants normalment no s’interessen en la història perquè lo important és la Bíblia
Quan era xiquet i entrava a la casa dels Scouts (una casa preciosa que van tirar per fer pisos), hi havia una frase de Baden Powell (fundador dels Scouts) «Heu de deixar el món una miqueta millor del que l’heu trobat».
He trigat tota una vida en adonar-me què és el que estava malament d’eixa frase
Reflecteix un sentiment d’orgull i prepotència molt gran, que és el que hi ha a la base de tot el món modern.
No pots canviar el món, perquè només eres una persona d’entre set mil milions de persones. No tens el poder suficient.
Inclús si el tingueres (com tenen les nostres èlits), quan intentes canviar algo, de sobte apareixen efectes negatius que no havies previst (la Llei de les Consequències Inesperades). Encara que tingues el poder suficient, no tens la saviesa suficient. Caldria que ho sapieres tot, com Déu. I el món modern està ple de reformes que s’han aplicat amb les millors intencions i que han resultat un desastre. Han deixat la cosa molt pitjor que la van trobar. El camí a l’infern està empedrat de bones intencions
Llavors, com veien el problema els antics, que no estaven afectats per la locura moderna?
Els antics parlaven de «fer el bé». Això ho trobes per descomptat en les paraules de Jesús (però també en qualsevol altra religió i societat no moderna) Jesús va dir que ajudàrem als pobres propers (el prójimo o próximo), no que acabàrem amb la pobresa.
L’èmfasi està en les nostres accions i no en el resultat. El resultat no depén de nosaltres i hem de deixar-lo a Déu. Tú només pots tirar el penalty lo millor que pugues. Si, després el porter el para, ja no depén de tu. Només se’t demana fer el bé.
Això és una alliberació. Quan veus lo malament que el món està, no et sents responsable de canviar-ho (tampoc podries, totes les històries de gent humil canviant el món, com Rosa Parks, són mentida).
Tu a lo teu. Repartir el bé entre la família i els amics. Entre els més propers (prójimo). Això és el que hem d’aspirar.
Es difícil pel nostre egoisme, però Déu ens demana coses difícils, no impossibles.
Any scientific theory is confirmed by predictions. The theory of relativity was confirmed when the prediction of the curvature of the light during a solar eclipse came true.
No prediction by climate science has come true. Nothing. Zilch. Nada. In May, I will be 50. When I was 14, I was asked: “What is the problem you care the most?”. I answered “Global warming”. The scientists predicted the apocalypse 20 years down the line (that is, 16 years ago): entire islands under the water and so on and so forth.
Some apocalyptic predictions on global warming…made in 1989. Of course, there was only a 10-year window to address the issue back then.
If you want me to believe your predictions for the future, it would help if your rate of successful predictions during the last 40 years were higher than 0%.
50 years of failed apocalyptic predictions. See that:
Read every story and you will see that many of these stories come from scientists
The same catastrophic predictions have been recycled every year since then. We live in the climatic Groundhog’s day. The slogan is always: “five years from now, it will be too late”. But 5 years go by, 10 years, 25 years and never is too late. It will only be too late 5 years from now, where “now” can be 1984 or 2020
The thing has become a farce during the last years, with phenomena like Greta Thunder and the clown world. The EU telling the plan to go against climate change will be 1 billion euros to be paid handsomely by us. Last November, UN went to the worst cash crisis of its history and I suppose multilateral institutions want to have a reliable source of income.
Science is not infallible, science is made by human beings. In addition, in our times, much of today’s science is corrupted and only serves the organizations that fund them. This is a topic for another debate.
In addition, climate science is in its infancy. The models have failed once and again. See for example:
“Michael Grubb, professor of international energy and climate change at University College London and one of the study’s authors, has admitted that his previous predictions had been wrong.”
“And now, in 2020, the arctic shield is nearly gone in summer, Greenland is melting heavily, the antarctic is beginning to melt and islands like Tuvalu are swallowed by the rising sea…”
Of course, climate changes all the time: this is what climate does. But the theory of climate change claims a very specific kind of change, which I explain below:
1) The average global temperature is going to increase. (Average means “in the entire planet”)
2) This increase is caused by the CO2 produced by human activities
3) This increase can be reverted or stopped by human actions.
(I will left aside that these human actions are only the ones approved by the left (no nuclear energy, , thank you very much, but giving lots of money and power to international organization to progress towards a world government and for the left bureaucrats to decide what has to be produced or not).
There is a 4) This change is not good for mankind. This is debatable because warm periods have been very good for mankind. But I will left this aside because I want to focus on the change of climate specifically.
The theory of climate change (1+2+3) has not been proved. You cannot claim any climate data as evidence of 1+2+3. You cherry pick the data. The Arctic ice is melting (but not the way the models predicted) while the Antarctic ice is growing, but we never hear about the Antarctic ice. What about Bangladesh under the waters? What about the 50 years of failed apocalyptic predictions I linked above? Even a broken clock is right twice a day.
Modern physics started when the models of Copernicus, Kepler, Galileo and Newton started doing ACCURATE PREDICTIONS 100% OF THE TIME. Imagine Kepler describing the movements of planets:
– “I predict that the planets will have these positions 10 years from now”
– 10 years later: Well, I failed spectacularly in all my predictions, but Venus seems to go in a direction that kind of seems what I predicted. Only in a part of its orbit, but there you have it. I am the man. So you have to believe my predictions for the next 10 years.
– 10 years later: Well, I failed again, but believe me, I have the consensus of the scientists. By the way, you have to transform all your economy and give all the power to international organizations because my science is correct.
You cannot be so arrogant when your models are so bad. You cannot cherry pick data and then tell that your model is good after your model is failing for decades and has been unable to produce A SINGLE ACCURATE PREDICTION.
But don’t worry. Now is the time to act. Tomorrow will be too late. We have a window of 10 years. After 10 years, we will have another window of 10 years to act and, afterwards, it will be too late. Except that it won’t be.
But this will be my last message. I have made my case and I get very tired and upset in Internet debates (due to health problems and my childhood history). I know there will be people that cannot be convinced because climate change is part of their identity (I am not talking about you or szopen: I really don’t know how you are). But the ones that can be convinced can read me and think and research themselves (and reach their own conclusions, that may be different from mine). So I achieved my goal. Peace.
Ens van dir: «Si us cagueu en la vostra cultura, en la vostra tradició, en el vostres pares i avantpassats i en el futur dels vostres fills podeu follar tot el que voleu, podeu consumir tot el que voleu, podeu dedicar-vos al plaer. Caramels per a tots!»
L’home occidental va dir: «Que me dius! Maricó l’últim!»
Després era una trampa, però el primer principi d’un timo és que no es pot timar a gent virtuosa: per a que el timo funcione la víctima ha de ser ambiciosa i immoral. Per exemple, en el famós timo de l’estampeta, la víctima ha de voler aprofitar-se d’una persona que està mal del cap. https://es.wikipedia.org/wiki/Timo_de_la_estampita
Per ser justos, lo que acabe d’escriure és el resum de la generació dels nostres pares – els baby boomers. La generació més destructiva dels 1500 anys de cultura occidental. No hi ha cosa que quedara fora de la seua fúria destructiva
Gent de poca saviesa i molt d’orgull, que van pensar que eren millors que tots els que van vindre abans, només perquè havien nascut després. I que les seues estupideses eren idees divines. Ells van ser mal fills, es van rebel·lar contra tot allò que els seus pares els van passar.
Nosaltres ja vam nàixer dins de la trampa. I els nostres problema és que hem sigut massa bons fills. Els hem fet cas, sense saber que ens donaven verí i no aliment.
L’únic que hem fet nosaltres (Generació X) i les generacions seguents (millennials, Generació Z) és portar la ideologia dels nostres pares fins a les darreres consequències lògiques. No hem trencat amb la ideologia dels baby boomers, com els baby boomers si van trencar amb la tradició mil·lenària
Unwin va estudiar que en totes les civilitzacions i en les tribus hi ha una generació en què la disbauxa funciona. Quan s’abandonen les tradicions i moral sexual, la primera generació té un punt dolç. Poden dedicar-se a satisfer els seus instints però la cultura segueix sent tradicional, així que poden aprofitar-se de l’estabilitat d’una civilització tradicional
En la nostra cultura, eixa generació són els baby boomers. Van ser la primera generació no cristiana però aprofitant tots els beneficis que la cultura cristiana havia construit per mil·lenis.
Unwin diu que només tens una generació (ell va estudiar desenes de cultures). Després les coses se’n van a fer la mà.
En la novel·la de Dostoyevski «Els dimonis», que retrata el nihilisme de la nostra època, un personatge és Verjovenski, que és el típic intel·lectual burgès que clama contra la tradició i l’Església, mentre s’aprofita de tot lo bo que té la civilització cristiana, per viure una vida de puta mare (ell representa als baby boomers)
Té un fill que es diu Stepánovich, que és socialista i revolucionari. Este ens representa a nosaltres.
Quan el pare li diu al fill, «com pots fer el que fas? per què no eres un home de bé?». El fill li contesta: «L’únic que estic fent és posar en pràctica les idees que tu m’has ensenyat i que has defensat sempre».
El pare havia pogut clamar contra la tradició mentre s’aprofitava d’ella al màxim, com un paràsit. Els fills no podrem fer això, perquè els nostres pares s’han carregat la tradició
Nosaltres no podrem viure en una societat d’alta confiança i baixa criminalitat (els nostres pares ens van ensenyar el dogma de la igualtat mentre que no el practicaven i nosaltres ho pagarem amb immigració)
Nosaltres no podrem comprar els pisos barats i vendre’ls cars, tindre una jubilació de mil collons deixant un deute horrible a les seguents generacions i una situació de suicidi demogràfic
Això ja s’ho van xuplar tot ells, que se sentien molt sabuts perquè es van xuplar tot el capital cultural i econòmic acumulat abans d’ells. «Veus com la tradició no ens fa falta? Ens va de puta mare!» «Les nostres idees són genials. Veus com funcionen?». I nosaltres ens ofeguem per les consequències
Després nosaltres hem portat les seues idees a les últimes consequències lògiques. Els nostres pares ens van ensenyar a reverenciar la igualtat com el Bé Suprem. Llavors nosaltres ens sap mal tindre fronteres, perquè va contra la igualtat entre nacionals i estrangers.
Es el que deia ací: «Quan el pare li diu al fill, «com pots fer el que fas? per què no eres un home de bé?». El fill li contesta: «L’únic que estic fent és posar en pràctica les idees que tu m’has ensenyat i que has defensat sempre»»
El tema es que ells van viure tota la vida amb fronteres, beneficiant-se mentre s’omplien la boca d’igualtat. Les conseqüències de les seues tonteries les hem recollit nosaltres
I am much older that your average follower (I am 49 years old, in three months I will be 50). Nobody can have it all so you have to prioritize. I would recommend you that you think through about your priorities and your possibilities.
What is your main goal in life? If your main goal is to live the way you have lived so far, go to Thailand and keep on teaching English classes. But think that this lifestyle does not allow you to have a family and kids. In addition, think that you will not always have the energy and health you have now. You are young. When you get older, you don’t get so much pleasure from living adventures (I know it because I was the adventurous type). A new travel does not get you excited the way you get excited when you are young. In addition, you start having needs that you didn’t have: you need more space, better health coverage, companionship and community gets more important, commodity and space are more needed. When I was your age, I used to live a condo like the one you own in Thailand and I was so happy living in that condo. Now I wouldn’t do it to save my life. So, if you take this option, think that one day you will wake up and you will be 60 years old and you will be in Thailand teaching English classes. You don’t know how time flies. Young people usually don’t know.
If your main goal in life is to marry Mayu and have kids, you have to be strategic. You have to establish now your career. Please notice that I don’t say «a job», but «a career». Try to find a niche where you can accumulate experience and you can have an advantage. Think of your strong points: you speak Korean and English and you are a bridge between cultures. Try to work in some place you are needed (maybe a Korean company with business in the States) . You have to start little by little but try to cultivate unique skills that make your résumé especial. This is not going to be easy, you will work hard but this will be an investment for your future and you will thank it when you have family, when you are 40, 50, etc.
If you want my personal opinion, I think you should go the second route. Looking back to my life. I really miss my youth. I remember my carefree, adventurous lifestyle, this lifestyle of going where my heart was. Remembering those beautiful days of youth brings tears to my eyes. But now I know that it was a mistake. I wasted a lot of time, and time is the only thing you cannot recover later. I should have invested more in my future. Now I regret it and I have to live with the consequences and it’s not pretty.
So this is my perspective: think about your priorities. Now you have time to think about what you want, what your future is going to be, what are the different options, the pros and the cons. I wish you the best of things. You seem such a great guy.
Som un poble conquistat. La bruixa en el conte representa als nostres conquistadors, dels que Viktor Orbán va dir
«Estamos luchando contra un enemigo que es diferente de nosotros. No abierto, sino escondido. No sencillo, sino astuto. No nacional, sino internacional. No cree en el trabajo pero especula con el dinero; no tiene su tierra natal, pero siente que posee el mundo entero».
Ells han conquistat nostra ment, enverinant el pou de l’educació i els mitjans. Ens ha fet creure que la virtut consisteix en suicidar-nos com a poble. Eixa és la nostra bogeria
Ja no cal que ens conquisten amb tancs i armes per destruir-nos. Han conquistat la nostra ment i nosaltres ens destruirem a nosaltres mateixos.
Són com un virus que segresta els mecanismes interns de la cèl·lula per aconseguir el seu objectiu.
Tots els mecanismes interns de la nostra societat estan posat al servei del nostre conquistador
Cal dir que nosaltres no som innocents. Som Pinotxo en la illa dels jocs
«Todos los niños que no les gustaba la escuela y tan solo querían lo fácil, en el cuento de Pinocho son seducidos. Hay una isla especial de juegos y fiesta para hacer todo lo que les prohibían sus papás. Detrás de esta aparente felicidad, se encontraban hombres malvados que tan solo querían aprovecharse de ellos.»
Ens van dir: «Si us cagueu en la vostra cultura, en la vostra tradició, en el vostres pares i avantpassats i en el futur dels vostres fills, podeu follar tot el que voleu, podeu consumir tot el que voleu, podeu dedicar-vos al plaer. Caramels per a tots!»
L’home occidental va dir: «Que me dius! Maricó l’últim!»
Després era una trampa, però el primer principi d’un timo és que no es pot timar a gent virtuosa: per a que el timo funcione la víctima ha de ser ambiciosa i immoral.
Per exemple, en el famós timo de l’estampeta, la víctima ha de voler aprofitar-se d’una persona que està mal del cap. https://es.wikipedia.org/wiki/Timo_de_la_estampita
Había una vez, en la lejana ciudad de Wirani, un rey que gobernaba a sus súbditos con tanto poder como sabiduría. Y le temían por su poder, y lo amaban por su sabiduría.
Había también en el corazón de esa ciudad un pozo central de agua fresca y cristalina, del que bebían todos los habitantes; excepto el rey y su chambelán, pues ellos dos tenían un pozo privado y separado en el castillo.
Una noche, cuando todo estaba en calma, una bruja entró en la ciudad y vertió siete gotas de un misterioso líquido en el pozo central, al tiempo que decía:
-Desde este momento, quien beba de esta agua se volverá loco.
A la mañana siguiente, todos los habitantes del reino, excepto el rey y su gran chambelán, bebieron del pozo central y enloquecieron, tal como había predicho la bruja.
Y aquel día, en las callejuelas y en el mercado, la gente no hacía sino cuchichear:
-El rey está loco. Nuestro rey y su gran chambelán perdieron la razón. No podemos permitir que nos gobierne un rey loco; debemos destronarlo.
Aquella noche, el rey se dio cuenta de lo que había pasado. Entonces, ordenó que llenaran con agua del pozo central una gran copa de oro. Y cuando se la llevaron, el soberano ávidamente bebió y pasó la copa a su gran chambelán, para que también bebiera.
Y hubo un gran regocijo en la lejana ciudad de Wirani, porque el rey y el gran chambelán habían recobrado la razón.
I am surprised that this is not common knowledge. I think you must live in urban areas of very advanced countries.
«Sunday, the peasants go to church,» wrote Madame Romieu at the end of the Second Empire, «some moved by religious feeling, most by habit or by fear of what people say.» […] In a world where entertainment was scarce, church provided a certain festive diversion.
You don’t have to go back to the Second Empire. This is happening right now. I live in El Salvador (Central America). A month ago (December 2019), I was talking with the priest of C*******a, a small town in the mountains near the capital. He told me that peasants go from their villages to the town every Sunday. They complained to him that the Mass was too short. After walking for hours, they expected to be entertained for longer.
I lived about 10 years ago near a Protestant mega-church that receives about 50,000 people every Sunday in San Salvador (a modern capital with millions of people). I saw many people going to two or three Protestant services in a row because it was their way to spend the Sunday, since they were poor and they didn’t have many entertainment options.
«Weber hits the nail on the head here by recognising that a «personal» faith «anchored in personality» is a different thing than an apparent faith of custom, habit and convenience.»
Only about 5% of people have a personal faith (or maybe 10%). Only 5% are true believers. This applies to now, to the Middle Ages, to Christianity, to Islam, to Buddhism, to the progressive religion, to every time in history, to every religion, to every country. «For many are called, but few are chosen.» (Matthew 22:14) «Make every effort to enter through the narrow door, because many, I tell you, will try to enter and will not be able to.» (Luke 13:24)
There has never been a golden age of personal religion. Religious ages are composed of 5% of true believers and 90% of people with an apparent faith of custom, habit and convenience. I am surprised that this is not common knowledge.
I was born in the very religious Francoist Spain, where Catholicism was official and enforced. Most people were Catholics, of the «custom, habit and convenience» kind. In my extended family (about 40 people), there were only 3 personal religion people (all of them were women). But the other people went to Mass, baptized kids, had religious weddings, celebrated Catholic feasts, etc… This is what you mean when you say:
But even there, as almost everywhere, the most detached or hostile maintained their loyalty to rites of passage and local festivals.
This is what I disagreed with your description of secularization in Spain in this post Protestant integralism, a process that I have experienced or followed daily for the last 40 years. You referred to an «expert» called «José Casanova» and I wondered: «How can this Spanish Catholic guy see things so different?». Then I googled it and found this: the solution to all the problems in the Church is to make women cardinal so women can rule the Church. «Ah!» -I thought- «He is this kind of «»»»Catholic»»»» guy».
The process of secularization of Spain is simple to explain. As always, only 5% of people were truly religious while Franco lived (see above). When Franco died, an anti-Catholic elite came to rule Spain. They had been educated in the North of Europe, in the secularized Protestant countries of the North (mostly in London). Due to this education and to the black legend (explaining the black legend would be too long), they regarded Spain as a failed state, Spanish history as a dark history of abuse and obscurantism. They regarded Christianity as the cause of all that and a huge mistake that should be corrected as soon as possible.
This elite thought their main goal was to destroy Catholicism in Spain (this was called «to modernize Spain»). During the eighties, in the Socialist government, vice-president Alfonso Guerra declared «when we leave [the government], Spain will be unrecognizable to her own mother». So this elite of politicians, journalists, singer-songwriters, TV anchors, film directors, screenwriters… took to the task of transforming the very (culturally) Catholic Spain.
They modified laws to go against Catholicism. But, more importantly, they put anti-Catholic messages and secular messages in all the songs, TV shows, movies, etc. This was a top-down process. During the entire Spanish history, people were (culturally) Catholic because they imitated their neighbors. Now people are anti-Catholic and believers in the progressive religion because they imitate what they see in TV.
The process continues today. Five years ago, nobody knew what polyamory was in Spain. They saw it first in a TV show called «First dates», where people go to mate. They presented as a normal thing. Five years ago, I didn’t knew any tranny. Now, my sister, who works as a high school teacher, tells me they have multiple trannies and non-binary kids in high school. They only imitate what they see in TV.
The patterns they imitate in TV *are imported from Protestant countries*. Spain never produced an original secular idea in her entire history. All the secular ideas were imported from the Protestant countries. This is why I disagree with your thesis that Protestant adapted better to modernity. This has only happened in America. In Europe, the first countries to de-Christianize were Protestant countries and the entire de-Christianization of Catholic countries was imported from Protestant countries (since they were wealthier, they were seen as a «more advanced» in Southern Europe).
I think the explanation of American Protestantism being more adapted to modernity goes in the line of this Rodney Stark’s book. Societies that have a religious monopoly (a national Church) are less religious. This applies to Europe (whether Catholic or Protestant), ancient Egypt and ancient Middle East. Societies that have a religious free market (where different sects compete to each other) are more religious. This applies to modern America and ancient Rome.
To finish, I have learned a lot from you and I really enjoy every post. But I disagree with your approach to the entire secularization process. Your approach is framed in terms of «losing religion». There is no such thing. A person (and a society) always has a religion, a worldview about what is right and what is wrong. What has happened is a change of religion, from the Christian religion to the progressive religion
In the past, blasphemy was wrong, a huge sin. In the present, blasphemy is also a huge sin. You can incur in blasphemy if you say that men are better in Math than women, if you say that homosexuality is [REDACTED]. In the past, we had the Spanish Inquisition who burned books. In the present we have the Google inquisition that removes Youtube channels. In the past, there were religious fanatics like Savonarola, who wanted to impose a theocracy on everybody. Today we call them SJWs (social justice warriors), that want to impose a progressive theocracy on everybody.
The explanation of the secularization process is simple if you compare to other societies. When societies are poor, most of the people that deviate from the moral law end up dying of starvation. This is why most (surviving) people are very morally strict in their worldview and the religion is very morally strict. See the Rome of the early Republic or the Europe before the Industrial Revolution.
When societies get rich, there is no need to be so strict and people want to indulge in all kinds of degeneracies and are not punished by this, because wealth insulates them from the consequences of their own decisions (whether personal wealth or the wealth of the Welfare State). Then strict religions are left aside (but they can be given lip service) and new religions that allow these degeneracies get popular. In late ancient Rome, this new degenerate religions were the mystery religions or philosophies like Epicureanism. In our times, the degenerate religion is the progressive religion.
