Why the Political Left is Losing its Mind

Why the Political Left is Losing its Mind

The political divide between the Left and the Right in America (as well as all other Western nations) is growing wider by the day.  This should be a major concern to everybody; first of all, because an inability to communicate makes violence inevitable (and we’ve certainly been seeing a growth in intra-American violence lately) and second, because an inability to communicate means an inability to coordinate.  The Democrats and the Republicans are not the only actors on the stage: while these two halves of the body politic fight amongst themselves, other interests – foreign, corporate, criminal – can take advantage of the situation to impose their own interests on the American public.  Political polarization is an existential threat to the West, and it demands an explanation.

This article starts with two premises: first, that political orientation is substantially influenced by personality, specifically the Big Five Personality Traits; this is a premise which has been thoroughly studied, and should not be controversial.  But while the variations in these traits explain party alignment, they fail to explain the current polarization.  Presumably we’ve always had a mix of personalities along these five axis, why should it suddenly result in such a substantial divide?

The second premise is that it has been the Left which is growing more radical, while the Right holds to the same values it held in the 1980s (if anything, today’s conservative is more tolerant of minorities than his 1980s counterpart).  Discerning this from the data is difficult, because Pew’s measurements only contrast the current Left to the current Right; while this demonstrates the growing divide, it doesn’t indicate which side is moving.  Even on matters of policy, if America has been legislating for the Left, it is inevitable that the Right will start to push back harder, just to get back to where things used to be.  Their values haven’t changed; the situation has changed.  Which side is acting, and which side is reacting?

To identify which side has radicalized, a cursory glance at political platforms will suffice.  When looking at issues such as gay marriage, immigration, privacy, and social spending, most Democrat politicians (Barrack Obama, Bill Clinton) have made public statements, some as recently as ten years ago, which would have them condemned as ‘Nazis’ today; and the policies advocated for by Donald Trump are strikingly moderate by historical standards, and yet are causing hysteria amongst his opponents.

This article aims to answer the question of why he Left has grown so radical, particularly over the past ten years.  It will present the hypothesis that Social Media is what’s driving this insanity, primarily through the radicalization and segregation of Liberals into online echo chambers, which are specifically designed to prey on their neuroticism.

Political Orientation and the Big Five

The Big Five Personality Traits are one of psychology’s most consistent and predictive theories.  It breaks down personality along five axis:

  • Openness to experience (inventive/curious consistent/cautious)
  • Conscientiousness (efficient/organized easy-going/careless)
  • Extroversion (outgoing/energetic solitary/reserved)
  • Agreeableness (friendly/compassionate challenging/detached)
  • Neuroticism (sensitive/nervous secure/confident)

Where one falls along these axis can predict a number of things, of interest here is its relevance to political orientation.  The research thus far has only looked at how personality relates to the two political parties, the Republicans and Democrats.  I’ve expanded it to include other important political alignments, although this is entirely based upon my own personal observations.

The Old Model

It used to be that your political orientation could be explained by two of the five traits: Openness and Conscientiousness.  Conservatives are low in the first and high in the second, while liberals are the inverse.  For an intuitive understanding of this, Mike Judge’s King of the Hill provides an excellent, if somewhat partisan, depiction.  The boring but well-organized Hank Hill is your stereotypical conservative, while the exciting but disorganized antagonists are the stereotypical liberals.

This old system created an interesting quirk: the two groups that didn’t fit in, because they were either high in Openness and Conscientiousness, or low in both.  Respectively, these are the Right Libertarians and the Left Libertarians:

If you’ve ever wondered why the Libertarian movement never got anywhere, this is your explanation: it was a group composed of two completely opposite personality types.  On the one hand, you have the ‘capitalist’ who loves adventuring and trying out ethnic cuisine (Hank Hill might approve of his work ethic, but he can’t stand the Jazz music he listens to), and the ‘degenerate’ who won’t take responsibility for organizing himself, but who’s terrified of doing anything he hasn’t done before.  It’s the latter group that wound up dominating the party machinery, working to undermine Ron Paul’s presidential bid just as much as the GOP establishment.

To explain their alignment – most Right Libertarians vote Conservative, most Left Libertarians vote Liberal – requires the introduction of a third trait, Neuroticism.  While not the primary motivator of political alignment, Conservatives are typically far less Neurotic than Liberals.  Thus the Left Libertarians devolved into neurotic, fearful, messy, fat men stripping down on stage.

The Expanded Alignments

Since the Libertarian collapse, two new movements have been growing: the Alt Right (Dissident Right, MAGA, Online Right) and the Alt Left (Regressive Left, Social Justice Left).  Where do we find these groups, compared to the old ones?

Previously, we ignored Agreeableness (and Extroversion is still irrelevant); now it becomes an important distinction.

The Alt Right is primarily defined by their low Neuroticism, and their low Agreeableness.  They’re confident in themselves, and they aren’t afraid to tell somebody that they’re wrong.  In other words, they’re loudmouth assholes.  They also seem to lean towards the well-organized, conscientious side of things, and they’re ambivalent in their Openness (some of them date transsexuals, others are traditionalists).

The Alt Left, meanwhile, is highly neurotic – they go into a panic over any perceived threat – and they’re highly agreeable – they want everybody to get along.  This combination creates a demand for a nanny state, where your opinion is mandatory (so that everybody gets along), and if you dare to disagree, expect an overreaction.  On top of this they seem to be low Conscientiousness (their propensity to create ‘poop swastikas’ is but one example), and as for Openness, like the Alt Right they’re a mixed bag: some of them embrace transsexuals, others demand women pussy front-hole only spaces.

The above graph demonstrates why these disparate groups align with one another the way they do, but it doesn’t explain the polarization.  For that, we need to look at the technology which saw widespread adoption ten years ago, shortly before the polarization began: Social Media

The Personalities of Social Media

The study “Who interacts on the Web?: The intersection of users’ personality and social media use” sums up the data for us (note: the effects sizes are small, but significant; these are the sorts of effects which compound rapidly, so a small initial divergence will result in a massively different outcome).  There are three main takeaways:

  • Social Media attracts the Extroverted (unsurprising),
  • Social Media attracts the Neurotic,
  • Social Media is negatively correlated to life satisfaction.

As the study dates from 2010 – prior to the progressive waves of censorship – it is likely that the degree of Neuroticism levels have increased since that time, as those of the conservative temperaments have been pushed off, one by one.  Furthermore – those who align Left report that they’re more likely to block an acquaintance over differing political views.  So we’ve found the Left’s echo chamber: it’s their endless social media stream, delivered to them moment by moment on their smart phones.

Now here’s where it gets interesting.  In my last post I argued that Social Media is designed to be a Histrionic gas lighting chamber.  To briefly reiterate: a Histrionic is a Cluster B personality disorder who seeks affect by becoming the ‘peace maker’ in their social group; but to do this, they first need to have conflict.  They accomplish this by whispering rumours to all around them, until everybody they know is exploding with anger at one another, while they remain the eye of the storm.

You can see this effect writ large on Social Media.  Every time you log in, you’re inundated with status updates which are designed to cause shock and outrage in you.  Unlike the walled-garden of an Internet forum – which will primarily focus on topics you’re interested in, rather than topics which upset you – Social Media throws everybody into one place, Liberals and Conservatives, men and women, cats and dogs – and then the obvious happens.  People start fighting.

Social Media is intentionally designed to create this effect, so that those who run things can ‘save the day’ by imposing arbitrary speech codes.  Politics has nothing to do with it, except by accident… until you realize what sort of political orientation is most attracted to it.

As noted above, the Alt Left (and to a lesser degree Democrats in general) score high in Neuroticism.  Neurotic people are those most attracted to Social Media, out of their constant worries about what everybody else is thinking.  They’re the least likely to listen to the ‘other side of the story’, and they’re the most easily manipulated by Histrionic gas lighting (those who are low in Neuroticism don’t care what others are saying about them).  Thus, the perfect storm: Social Media has been weaponized against those who are most likely to use it, those who are neurotypally of the Alt Left or Democrat persuasion, and it’s being done in such a way to make them blame everyone other than the person who’s responsible for whipping them into a frenzy.

Social Media is driving the Left insane, pushing them into hysterical echo chambers, and detaching them from reality.  The Leftist bent of Social Media isn’t because of the politics of the controllers; it’s because of the personality traits of those who are most easily manipulated by those controllers.

The Future of Social Media

At present, China is experimenting with their social media site Sesame Credit.  They’re expanding it beyond what we have in the West, they’re using it to measure your social credit as a citizen, with privileges and punishments connected to your score.  While this has brought on comparisons to Black Mirrorand 1984 amongst Westerners, let’s give China the benefit of the doubt.  The Communist legacy and punitive legal regime in China have eroded the social trust of the citizenry, and as a result low-level corruption, low-quality construction, and even turning a blind eye to accident victims in need of help, are all regular occurrences there.  One of the goals of Sesame Credit is to create incentives for pro-social behaviour, to recreate the sort of norms which were destroyed during the Cultural Revolution.  But if what I have argued here is correct, then it’s a project which is doomed to failure.

Social Media serves no purpose aside from turning Neurotics hysterical; the political polarization in the West demonstrates this.  The West implemented these systems (through government funding of Google and Facebook) for the sake of monitoring and controlling their populations; instead, what they’ve created is a population that’s juvenile, furious, and polarized.  In other words, in their quest for control, they lost all control.  Sesame Credit is likewise doomed to failure.  Rather than encourage pro-social behaviour, it will result in mass hysteria; it will manifest along different social lines than here in the West, but its character will be the same: masses of insane people demanding that the witches be set aflame.

As for us Westerners, finding a path out of this morass will be difficult.  The one thing the Left desperately needs – exposure to people on the Right, so that they can realize that they’re not the Nazi Demons they think they are – is precisely what won’t happen, as they disappear deeper into their Social Media echo chamber of delusion.  For those of us who haven’t fallen into this pit, there’s little that we can do.  Arguing with a delusional Neurotic will only confirm their delusions; the best we can hope for is that the constant outrages burns them out (there are some signs that this may be happening), or that the Social Media companies thumb their noses at the citizenry one time too many, and are finally dismantled..

When it comes to Social Media, the only winning move is not to play.

No se nace gay

[Tomado de aquí]

“NO SE NACE GAY”, AFIRMA COLEGIO REAL DE PSIQUIATRAS INGLÉS
La principal organización profesional de la psiquiatría en el Reino Unido con sede en Londres que representa a más de 15.000 psiquiatras, dice que la atracción del mismo sexo no siempre se basa en el nacimiento y puede cambiar.

“No se nace gay”, afirma Colegio Real de Psiquiatras Inglés
Una declaración por el Colegio Real de Psiquiatras – Royal College of Psychiatrists- asegura que “la gente no nace gay”. Las declaraciones han sido “muy bien bienvenidas” por una obra de caridad cristiana que ayuda a hombres y mujeres a que cambien sus sentimientos homosexuales no deseados.

La principal organización profesional de la psiquiatría en el Reino Unido con sede en Londres que representa a más de 15.000 psiquiatras, dice que la atracción del mismo sexo no siempre se basa en el nacimiento y puede cambiar.

Sin embargo, Core Issues Trust (CIT), una organización que está haciendo una campaña en contra de las terapias cuyo objetivo es sacar a las personas de la vida homosexual dice que la última declaración del Royal College ha sido previamente negada.

“Ahora dicen que las causas de la homosexualidad son una combinación de” factores del entorno biológico y postnatales. Así que si un niño no se encuentra con este tipo de experiencias en la vida postnatal, él o ella va a crecer heterosexual “, dice el director del CIT, Mike Davidson.

Davidson dice que es incrédulo y que a pesar de ser gay considera que el colegio sigue apoyando la prohibición de la terapia de cambio.

Los tres estudios citados como evidencia para esta conclusión fueron publicadas hace al menos ocho años, a partir de 2000, 2005 y 2006. Sin embargo por otro lado el Colegio ha reiterado su oposición a la terapia de conversión, diciendo que lesbianas, gays y bisexuales tienen derecho a la protección de las terapias que tratan de cambiar la orientación sexual de una persona.

“No hay evidencia científica sólida de que la orientación sexual se puede cambiar… el Colegio sigue estando a favor de los esfuerzos legislativos para prohibir este tipo de terapias de conversión”, dijo una portavoz a Gay Star News.

El porcentaje de estadounidenses que piensan que la gente se vuelve gay debido a su educación o medio ambiente aumentó el año pasado, según un estudio publicado por Gallup la semana pasada.

La creencia de que la gente nace gay cayó un 5 por ciento el año pasado, pasando de un 47 a un 42 por ciento, mientras que la creencia de que la gente es gay debido a la educación y el medio ambiente, aumentaron a un 4 por ciento el año, pasando de un 33 a un 37 por ciento.

Traducido y adaptado por NoticiaCristiana.com de World Mag y Charisma News

Sobre la hipocresía

Sin ser a favor del Islam (estoy completamente en contra como mis comentarios demuestran), el artículo es una desgracia. Los falsos musulmanes lo son todo el año y también en Ramadán. Hemos descubierto el Mediterráneo.

Pero no siempre es hipocresía. Si intentas superarte de alguna manera (no solamente religiosa), llegará un momento en que serás débil y caerás. Alguien dirá que eres un hipócrita. Pero quizás no lo eres: sólo eres humano, sólo eres imperfecto (los antiguos decían que eras pecador).

Aún así, te ennoblece que quieras esforzarte por ser mejor. La única forma de que no te critiquen de hipócrita es que no quieras mejorar, que no quieras superar tus defectos y zonas oscuras. Si eres así, podrás criticar a todo el mundo que se esfuerza como hipócrita, para disimular que a ti sólo te gusta revolcarte en la porquería, sin querer salir de ella, como un cerdo.

Sobre la absurditat de la llibertat i la igualtat

Cap estructura complexa pot funcionar amb llibertat i igualtat

Un gas té llibertat i igualtat entre les molècules. Un sòlid cristalí té igualtat, però no llibertat. A partir d’ahí no hi ha ni una ni l’altra

Una cèlula no té igualtat ni llibertat. Cada organul fa una cosa diferent i està sotmés al tot. Tampoc un cos humà. És el fetge igual al cervell? Té llibertat el cor d’abandonar el cos? Ni les màquines. És igual el carburador a les rodes. Poden les bugies fer el que els dona la gana, amb llibertat Ni les organitzacions. És igual el director de l’hospital a la dona de la neteja? Té el metge la llibertat de matar al seu pacient?

Tota estructura complexa cal que fuja de la llibertat i la igualtat per poder existir. Este és el segon principi de la termodinàmica.

Sobre el desenvolupament lògic de la religió de l’egoisme

El problema és que no podem tornar a la socialdemocràcia, perquè, si tornàrem, tornaríem a evolucionar cap a la correcció política

L’evolució del pensament occidental des de la Il·lustració és una evolució lògica. Una vegada poses com a déus el JO, la llibertat i la igualtat, ja tot l’altre són conseqüències lògiques. Hi ha una línia directa de «Tots els homes són iguals» fins a «Un XY que es creu dona és igual a una XX que es creu dona».

Hem plantat una llavor de bogeria i els fruits que dona l’arbre són bojos

El pensament modern evoluciona eliminant «excepcions sense principi» de la ideologia. Les excepcions sense principi són conceptes de sentit comú que s’oposen als principis de la religió

Per exemple, el matrimoni gai. A ningú se li havia acudit que dos gais podien casar-se. Si se’ls haguera preguntat, hagueren dit que era absurd. Però una vegada acceptes la llibertat i igualtat com a bens suprems, no hi ha forma d’oposar-s’hi racionalment

Per això, la nova generació educada en la socialdemocràcia ha acceptat això. Perquè els arguments són:

Prohibir als gais que es vulguen casar no és anar contra la llibertat? Prohibir que els gais es puguen casar mentre els heterosexuals sí que es poden casar no és anar contra la igualtat?

I en realitat, sí que és anar contra la llibertat i contra la igualtat. El que passa és que la llibertat i igualtat són conceptes absurds i anti-civilització

L’home modern viu al·lucinat, drogat amb conceptes fantasiosos. Està tan drogat que no veu que estos conceptes no s’apliquen, ni tan sols en la seua societat estructurada de manera boja

Per això a l’antiga generació li va ser tan fàcil acceptar coses com el matrimoni gai i que els immigrants tenen els mateixos drets que els natius (o a molts de l’antiga generació)

Va haver-hi molta propaganda, però la propaganda no hi haguera tingut èxit si l’home modern no considerara la llibertat i igualtat com el bé suprem.

Per això la ideologia moderna va sempre en la mateixa direcció. Augmentar la llibertat i igualtat i llevar les excepcions a estos conceptes (excepcions sense principis)

El moderno llama «cambio» al caminar más rápidamente por el mismo camino en la misma dirección. El mundo en los últimos trescientos años, no ha cambiado sino en ese sentido. La simple propuesta de un verdadero cambio escandaliza y aterra al moderno. (Nicolás Gómez Dávila, 1913-1994)

Sobre el canvi de religió i com comprovar què religió és bona

La teua religió és la socialdemocràcia clàssica mentre l’esquerra té de religió la correcció política. Són dos sectes de la religió de l’egoisme.

El problema de la nostra generació  (almenys els menys borreguils) és que la religió ha canviat en el transcurs de les nostres vides de forma que la religió oficial amb la qual ens van criar no és la religió oficial ara (a nivell de secta: obviament sempre és la religió de l’egoisme, posa el JO en mig, però dona diversos camins i valors per arribar a eixe JO).

Per això estem desajustats. Joan i Irene voran tot això completament normal

I si hem arribat a eixa conclusió: Joan i Irene (o Pol) voran això normal encara que no ho és perquè els han criat així. Ens hauríem de preguntar: «Quines coses que no són normals nosaltres veiem normals perquè ens han criat així?»

Eixe és el camí de la saviesa.

Si agafem la opinió de totes les cultures de la terra hui i de totes les cultures històriques, la civilització occidental és destarifo rera destarifo.

L’home modern ho veu com que només ell té la raó i tots els altres s’equivoquen. Com aquella xica que tots li diuen que el nòvio és un cabró però ella pensa que tots estan equivocats

Com saber-ho? Com saber si el rei està boig o està boja la població? (Em refereix a este conte https://ciudadseva.com/texto/el-rey-sabio/ )

Ho sabrem per les mesures objectives. Si les nostres idees són bones, produiran bons fruits, com diu l’Evangeli

Sobre les religions com interpretadores de l’evidència

No és que les cosmovisions puguen ser confirmades o desmentides per la evidència dels sentits. Són el marc a partir del qual interpretem l’evidència dels sentits.

En este cas l’evidència és la mateixa: els immigrants resten vots natius als partits d’esquerra.

Tu la interpretes com que cal detindre la immigració. L’esquerra la interpreta com que cal donar vot als immigrants

(En este cas, no sols està en joc la cosmovisió sinó la entera religió.

Religió = Cosmovisió + Etica)

La Iglesia Católica y las traducciones de la Biblia

Una de las MENTIRAS clásicas del protestantismo es que, mientras pudo hacerlo, el clero católico ocultó la Biblia a los fieles cristianos porque, se dice, si la hubieran leído por sí mismos se habrían dado cuenta que las doctrinas de la Iglesia contradecían la Palabra de Dios. Se supone que con esto controlaba a las masas y acumulaba más poder. Así, se afirma que la Iglesia habría impuesto penas de excomunión y prisión a quien tradujera la Biblia, que solo se permitían versiones en griego y latín para que la masa de los creyentes permaneciese ajena a los textos bíblicos, y que Lutero habría arriesgado su libertad al traducir el Nuevo Testamento al alemán.

RESPUESTA :

Lo que ATRAPA a este tipo de afirmaciones infundadas, pues no se puede hablar de argumentos, es una forma de pensar notablemente anacrónica. Se superponen dos datos correctos pero que provienen de dos épocas diferentes, por EJEMPLO que en esa época la Biblia circulaba escrita en latín y que hoy en día muy poca gente conoce esa lengua, para llegar a conclusiones groseramente erradas e injustas.

ENTONCES Revisemos algunos de estos errores:

Griego y latín no eran lenguajes desconocidos para “la masa de los creyentes”, como en la actualidad. El griego era el idioma de las élites culturales de la antigüedad desde tiempos de Alejandro Magno; y el latín, el de la administración del imperio que controlaba el mediterráneo. Ambos servían de lengua internacional, como el inglés hoy en día.

Cuando la Iglesia tradujo La Biblia al latín, contribuyó de forma importante a su difusión. Hasta ese momento, la Biblia se conservaba en parte en hebreo, una lengua que hasta los judíos habían abandonado, y en griego. Gracias a la edición el latín, lengua común para los pueblos de la antigüedad, el universo de lectores aumentó explosivamente.

En el siglo IV, el Papa Dámaso I encargo a San Jerónimo primero, traducir los textos originales al latín de uso común o vulgar, precisamente para contar con una nueva traducción que pudieran entender los fieles. De ahí que esta “versión oficial” se conociera como vulgata editio, es decir, EDICION para el pueblo o edición divulgada.

Durante la Edad Media, la masa de los creyentes no sabían leer, así que poco habrían ganado con una traducción de la Biblia. Por su parte, los que sabían leer, aprendían usando textos en griego y latín, así que tampoco necesitaban más para conocer las Escrituras.

En esos años, cuando ni siquiera los reyes sabían leer, FUERON los MONJES católicos quienes COPIARON los libros sagrados, una y otra vez, a mano, en una labor incansable. En 1450, cuando Johannes Gutenberg inventó la imprenta de tipos móviles, uno de los primeros libros en ser impreso fue una Biblia católica

Es FALSO que hubiera castigos canónicos por traducir la Biblia. Si hubo algunas ediciones prohibidas por la autoridad civil, fue por temor de que contuvieran un texto gravemente manipulado. Eso era percibido como un peligro por toda la comunidad, tal como hoy en día se sanciona la falsificación de dinero.

En respaldo a esta LEYENDA negra, se suele mencionar el Concilio de Toulouse, que en 1229 efectivamente ordenó que se PROHIBIERA a los fieles mantener en su poder copias en idioma común de secciones de las Escrituras. Sin embargo, esa NUNCA fue una resolución GENERAL de la IGLESIA, ni se pensó que se aplicara a todos los fieles. Fue la decisión de un grupo de obispos, hoy en día hablaríamos de un sínodo local o conferencia episcopal, para enfrentar el grave conflicto político religioso que esa región de Francia estaba atravesando. Estas mentiras se suelen sazonar además con afirmaciones claramente absurdas, como que este concilio de 1229 puso a la Biblia en el índice de libros prohibidos, peros es índice no existió sino hasta muchos siglos más tarde.

Igualmente transparente es la mentira de que Lutero fuera excomulgado por traducir la Biblia, o que arriesgara pena de muerte por hacerlo. Para DESCARTAR lo primero, basta notar que el Papá León X emitió la BULA de excomunión, Decet Romanum Pontificem, en enero de 1521; y que Lutero público su traducción del Nuevo Testamento en 1522, y la del Antiguo Testamento, en colaboración, en 1534, es decir 13 años después. El texto de la bula, disponible en la red, en nada se refiere a una traducción de la Biblia, y no podría hacerlo, pues todavía no existía.

Respecto a lo segundo, que alguna vez se estableciera la pena de muerte por traducir la Biblia, es una de esas acusaciones que se repiten al pasar en medio de muchas otras, pero sin nunca entregar una referencia concreta. A lo largo de la historia, la Iglesia ha producido una cantidad enorme de documentos, de todo tipo, pastoral, jurídicos, doctrinarios y místicos, y de existir un canon o decreto en ese sentido, lo esperable sería que se pudiera demostrara con facilidad. No es así, sin embargo, pero se difunden sin fundamento estas mentiras.

Sobre el progressisme com a eina del sistema

Ahí notes que tot està subordinat a la invasió

Els animalistes critiquen els bous però no la festa del corder.

Les feministes critiquen al «feminista» home espanyol però no al «masclista» home musulmà. Callen quan las violacions són d’estrangers. Estan a favor de la immigració de musulmans, que són el contrari del feminisme.

Els gais callen quan entren milions de gent que en els seus països empresonen als gais o els tiren des de damunt del terrat

L’animalisme, el feminisme i el moviment gai estan molt bé per deprimir la natalitat, la família i la cultura dels europeus, fins que no vagen en contra de la invasió. La invasió està per damunt de tot.

Ted Kaczynski parla en «El truco más ingenioso del sistema»  que la gent que domina el món es va adonar que sempre hi hauria gent que vol ser rebel o pensar que és rebel. I, per tant, que calia donar-li rebeldies que anaren a favor del sistema

Així el feminisme i la immigració va a favor del sistema, deprimint els salaris. El moviment gai i transexual com a mínim no estorben al sistema (en realitat, l’afavoreixen però seria llarg d’explicar).

Als progressistes els agrada vore’s a ells mateixos com a rebels, quan només són els lacais dels poderosos. Els poderosos dicten com han de pensar i què han de dir. Els poderosos els utilitzen com a tropes per fer el que una xicoteta èlit ha decidit d’antemà.

A Hillary Clinton se li va preguntar en campanya: «Si eres presidenta, partiràs els bancs en bancs més xicotets?» (això seria molt positiu). I ella va contestar: «Si partírem els bancs, això acabaria amb el sexisme, això acabaria amb el racisme, això acabaria amb l’homofòbia?»

És a dir, cal crear problemes ficticis per distraure l’atenció de l’explotació brutal a la qual ens sotmeten.

No és estrany que Hillary fora la favorita de Wall Street i el poder financer. No és estrany que els progressistes l’adoraren. Els progressistes només són els «tontos útils» de l’èlit financera, els lacais dels poderosos.

Sobre fisicalisme, dualisme i idealisme

Hi ha tres posicions metafísiques bàsiques

A – El fisicalisme – Només existeix materia i energia. El món de la consciència és només una consequencia de la matèria.

Obviament, el tema no se sosté, perquè les idees són irreduibles a la matèria. Per descomptat, la matèria influeix sobre les idees (per exemple, en el cervell) i les idees influeixen sobre la matèria (si no, no podríem fer res en el món físic). Però són diferents (ací ho hauria d’explicar bé).

Descartes va agafar tot el tema de la consciència i subjectivitat humana i el va amagar sota l’alfombra perquè no es veiera. Llavors la resta del món es podia explicar a partir de la matèria i energia.

Des de llavors, hi ha hagut intents més be patètics d’explicar la consciència a partir de la matèria i la energia. Com intentar fer desaparéixer el bulto de la alfombra intentant posar més bulto sota l’alfombra. S’han escrit llibres i llibres amb fal·làcies que s’amaguen darrere la complexitat de la neurociència i la filosofia.

Però bé. Només parlar d’això em portaria desenes o centenes de pàgines

Segona posició – B- El dualisme. Hi ha el món físic per una banda i el món de la consciència per una altra. La consciència pot ser humana, animal (Ada, etc) o supernatural (àngels, Déu, etc, si és que els ésser supernaturals existeixen). Diferents i influint-se mutuament.

Tercera posició – C – L’idealisme. Només hi ha el món de la consciència. El mon de la matèria és simplement una il·lusió, un subproducte del món de la consciència. Els objectes només existeixen en la nostra ment i, possiblement, la ment de Déu. Això és defensible (al contrari del materialisme) i coherent, però és un os molt difícil de tragar en la nostra cultura.

El que demostra la mecànica quàntica és que A és fals. No es pot fer una descripció de la física subatòmica que siga completament fisicalista (materialista). El teorema de Bell ha demostrat que això és impossible.

Queden B i C. La mecànica quàntica és compatible amb les dos, però tira molt fortament cap a l’idealisme (posició C).

De totes maneres, estos són temes molts llargs i m’he deixat detalls i complexitat pel camí