O sea, que porque alguien se compra un móvil, ya debe dejar que su país (de 40 millones de habitantes) sea invadido por todos los africanos que quieran (de un continente de 1000 millones de habitantes). Y eso es la solución al subdesarrollo: hacer que España se convierta en un país de Africa. ¿De verdad leéis lo que escribís?

El problema de Africa lo han causado los africanos. Te escribo desde Haití, país de América pero de etnia africana, desde donde trabajo para Naciones Unidas. Toda donación que se hace se la queda el gobierno para repartirla con sus amiguetes (busca escándalo Petrocaribe en Internet). Sí, el gobierno es negro y todos sus amiguetes también.

En julio nos dijeron al personal que nos quedáramos en las casas, pues habían manifestaciones y es costumbre aquí matar a los extranjeros en las manifas. Sí, esos son los negros que tú imaginas angélicos, víctimas y no responsables de su propio desarrollo.

Si alguien vende el coltán barato, es su problema. Normalmente, son élites africanas que se llevan el dinero. No somos responsables de todo el hambre del mundo. Ya está bien de rasgarnos las vestiduras porque los otros países están lleno de corruptos.

Si queréis abrir la immigración por presumir de solidarios, haced que los que entran lleguen a vuestra casa y los mantenéis vosotros, en vez de pedir que todos los mantengamos con nuestros impuestos. Mucha hipocresía es lo que hay.

És l’anarcotirania: per a la gent roïna no se li aplica la llei, sinó que se li deixa fer el que li dona la gana. Per als ciutadans responsables, es fan lleis que els ofeguen fins no poder més i se’ls apliquen. Tirania per als bons, anarquia per als roïns.

Fa poc va eixir un cas en un país estranger (a vore si ho trobe): un vell de més de 80 anys estava sent jutjat per matar a un lladre que havia entrat a la seua casa. El lladre era un immigrant que es dedicava a entrar en cases de vells i furtar. Tenia un gran historial de robatoris.

El que més em va impressionar és el comentari de la pàgina web. » Noteu la ineficàcia i incompetència del sistema en detindre al lladre durant anys. I l’eficàcia total i la rapidesa en detindre i jutjar al vell». El comentari em va colpejar com una pedra que m’obrira el cap.

De la mateixa manera, Zapatero va fer resident legals a milions d’immigrants il·legals que estaven a Espanya incomplint la llei. Però obtindre la residència per a la meua dona és pràcticament impossible. Anarcotirania

Entre nosaltres, l’anarcotirania és una estratègia de poder. D’una banda, hi ha un exèrcit de gent (de classe mitjana) que viu de què hi haja disfuncionalitat en la societat: policies, jutges, funcionaris, treballadors socials, ONGs, mediadors culturals, polítics, assessors, professors en càtedres de diversitat cultural. L’Estat (concebut en forma àmplia) s’expandeix amb aquesta disfuncionalitat fomentada pel poder. Es dona poder a la classe dels «educats».

D’altra banda, les èlits poden protegir-se contra la delinqüència i les lleis ofegadores amb el seu poder, els seus diners i amb els advocats que compren els seus diners. Els ciutadans normals no.

Així les èlits s’asseguren que els ciutadans honrats no poden competir amb ells.
No els puguen tirar del poder.

Es tracta de l’estratègia high-low que va descobrir De Jouvenel en el seu clàssic «Sobre el poder» (1945).  Els de dalt oprimeixen als del mig perquè els dels mig no els puguen tirar del poder. I una forma d’oprimir als del mig és aliar-se amb els de baix.

Així, en l’Edad Mitjana, els reis (dalt) van donar poder als burgesos de les ciutats (baix) contra els senyors feudals (mig).

En el nostre temps, les èlits (dalt) donen poder als de baix (immigrants) contra els del mig (població nativa normal). Una eina és l’anarcotirania.

Així conserven el seu poder i es protegeixen contra una revolució. Una revolució és quan els de mig tiren als de dalt i es fan amb el poder, convertint-se en els «de dalt». Orwell ja va vore eixa dinàmica en la seua novel·la 1984 (publicada en 1948). Exemple: la revolució francesa, les revolucions comunistes).

Lo de Cataluña demuestra lo que nuestros abuelos sabían: que los problemas no se arreglan sin hacer nada ya sea porque se niega que son problemas o esperando que se solucionen solos. Así solo se pudren, se agrandan y se hacen inmanejables.

Durante décadas, el pueblo español y sus políticos sabían lo que pasaba en Cataluña, con el adoctrinamiento en la religión nacionalista, la inmersión lingüística y el incumplimiento de las leyes. Miraron a otro lado hasta que el problema estalló y ahora nadie sabe como resolverlo. Al final, incluso si hay solución a largo plazo, el problema habrá causado una enorme cantidad de daño para la gente de Cataluña y el resto de España. No sólo daño económico, de imagen en el extranjero o de cohesión territorial sino también daño psicológico a millones de personas (frustración, familias divididas, odio, etc).

Hoy tenemos otro problema: la inmigración musulmana. También nos engañamos a nosotros mismos, diciéndonos que no es problema y no haciendo nada, mientras el problema aumenta y aumenta. Nosotros a lo nuestro: los toros, el futbol, los famosos, la televisión basura, el análisis político a corto plazo y los postureos varios. Cuando el problema musulmán estalle, lo de Cataluña va a ser un juego de niños.

---

 

De vegades per coordinar-se tot un col·lectiu no cal una conspiració. Una conspiració és un acord secret. També poden haver-hi acords que no són secrets.

Però una ideologia (per exemple, una religió) permet que tota la gent vaja en la mateixa direcció. I també tota la gent pot anar en la mateixa direcció si tenen els mateixos incentius encara que no compartisquen la mateixa ideologia (per exemple, els musulmans i els progres).

Estes dos últimes coses no necessiten coordinar-se: són descentralitzades i per tant, poc fràgils.

El que tenim ací és la coordinació mitjançant la ideologia

És com si un partit capitalista haguera aparegut en la Unió Soviètica o com si un partit cristià haguera aparegut en Arabia Saudita. Tota la gent que crega en el règim farà tot el possible per combatre este nou partit, amb totes les armes possibles que la seua moral/ideologia li deixe.

Els periodistes són parts d’eixos «true believers». Per a ells, lluitar contra Vox és lluitar contra el mal i com el progressisme es basa en la màxima de Maquiavel «el fi justifica els mitjans», cap mitjà està prohibit, incloent la mentida i la manipulació. Així que espera manipulació a tongades

Crec que us vaig contar el tema de la finestra Overton i com, des de la Ilustració, sempre es mou cap a l’esquerra. De forma que la dreta d’ara seria considerada esquerra fa vint anys. I l’esquerra d’ara seria considerada malalts mentals fa vint anys. I la dreta de fa vint anys hui seria considerada paleolítica.

Això els progres ho anomenen «progrés». Moldbug deia «Cthulthu nada lentament, però sempre nada cap a l’esquerra».

I este corriment al roig es fa a base d’eliminar excepcions sense principi de la religió. Estos dies tenim un exemple. L’excepció sense principi al principi de la igualtat que consistia en diferenciar homes i dones en base a la biologia està desapareixent.

La religió es purifica, es fa més coherent. Com que els principis de la religió de l’egoisme són una estupidesa, vol dir que es fa més absurda.  La religió de l’egoisme està en continu moviment cap a la bogeria. És una religió dinàmica, no estàtica.

Unes altres religions tenen dogmes i llibres sagrats, que fan que la religió no puga eixir-se’n d’uns certs límits de sensatesa. Evolucionen, però sempre dins d’uns límits.

Per exemple, la Biblia té «Ya no hay judío ni griego; no hay esclavo ni libre; no hay varón ni mujer; porque todos vosotros sois uno en Cristo Jesús.» (Gálatas 3:28). Si només tinguera això, potser haguera pogut evolucionar cap al transexualisme.

Però també té: «Y Dios creó al hombre a su imagen. Lo creó a imagen de Dios. Hombre y mujer los creó.» (Genesis 1:27). I totes les condemnes a afeminats i homosexuals en l’Antic i Nou Testament, i totes les diferents consells a homes i dones i l’home com cap de la família. O la primera definició del «shit test» en la història d’Adam i Eva: «Tu deseo será mandar sobre tu marido, pero él tendrá autoridad sobre ti» (Génesis 3:16)

El fet és que la veritat és algo molt estret (per cada veritat hi han infinites mentides) i no eixir-se’n de la veritat és com caminar en el fil d’una navalla: et pots caure fàcilment. Per això existeixen els dogmes i els llibres sagrats: perquè no te’n vages cap a l’absurd.

Us deia això perquè ser devot de la religió de l’egoisme és molt cansat, ja que la religió canvia continuament i tu has de canviar amb ella. Això vol dir que has de renunciar a tot el que has cregut fins ara si la religió canvia. I passar a creure el que diu la religió hui, que pot ser diferent que el que ha dit ahir i el que dirà demà.

Si no fas això, pots passar de ser un devot exemplar a un heretge perillós. Encara que tu no hages canviat d’opinió, només perquè la religió ha canviat i la finestra Overton s’ha mogut a l’esquerra i tu no has aconseguit moure’t a la mateixa velocitat. És per això que es trobes a heretges que mai pensaries que ho serien.

Hui m’he enterat que la nova heretge és Martina Navratilova. Potser la major tenista femenina de la història.

Quan un coneix un poc d’esta tenista, un s’asombraria que fora heretge. Per començar és lesbiana i va parlar a favor del lesbianisme quan això era encara un tabú increïble. Està a favor dels «drets dels animals», per això no menja carn: és vegana. Està «casada» amb el «matrimoni homosexual» amb una altra dona. I ha donat 20 mil dòlars al Partit Demòcrata i a tota sèrie de causes progres.

No pareix el prototipus de fatxa. Però en la nostra religió, si no et mous ràpidament cap al nou dogma quedes qualificada com a fatxa i retrògrada.

Martina s’ha oposat a que els homes que es creuen dones juguen en els esports femenins (els transexuals).

“Clearly that can’t be right,” wrote Martina, born again as a traditionalist 🤣🤣. “You can’t just proclaim yourself a female and be able to compete against women. There must be some standards, and having a penis and competing as a woman would not fit that standard. For me it’s all about fairness.

I clar, la jauría d’assenyaladors de virtut s’ha llançat sobre ella amb la força de los «martillos de herejes»: Transfobia!!!!

Ha tingut que esborrar els comentaris, però no hi ha perdó en la nova religió. Ja mai de la vida podrà deixar de ser una heretge per molt de penediment que expresse.

Així que donem la benvinguda a Martina Navratilova al col·lectiu de deplorables, fatxes, heretges i menyspreables varios.

 

He came to witness to the truth (John 18:37) and he was the truth (John 14:6). His witness and his person were the Word of truth. He said, “If you abide in my word, you are truly my disciples” (John 8:31), and he said, “Abide in me” (John 15:7). When we abide in him we are abiding in the Word. He said that his works were a “witness” about him (John 5:36; 10:25). In other words, in his working he was the Word.»

desiringgod.org/sermons/in-the-beginning-was-the-word 1

 

---

 

---

«But still we should ask, Why did he choose to call Jesus “the Word”? “In the beginning was the Word.” My answer to that question is this: John calls Jesus the Word because he had come to see the words of Jesus as the truth of God and the person of Jesus as the truth of God in such a unified way that Jesus himself—in his coming, and working, and teaching, and dying and rising—was the final and decisive Message of God. Or to put it more simply: What God had to say to us was not only or mainly what Jesus said, but who Jesus was and what he did. His words clarified himself and his work. But his self and his work were the main truth God was revealing. “I am the truth,” Jesus said (John 14:6).

La cosa va cada vegada a més. La gent ha perdut el contacte amb la realitat. Mireu que va eixir ahir en el New York Times.

«Ningú de nosaltres mereixem la ciutadania (americana). Amb quina base moral podem denegar a uns altres drets, privilegis i oportunitats que no hem guanyat nosaltres mateixos?»

La idea és que, com nosaltres no hem fet res per ser espanyols, tot el món té dret a ser espanyol (dic «espanyol», però en l’article original era «estadounidenc»).

El que tenim ací és la conseqüència lògica de la idea de la igualtat.

És cert que nosaltres no hem fet res per nàixer en el Primer Món. I és cert, que, si fem de la igualtat el nostre bé, això vol dir que no tenim dret a ser espanyols més que un ugandés.

També no tenim dret a l’herència dels nostres pares. Nosaltres no hem fet res per nàixer fills de gent que té alguna propietat.

Tampoc hem fet res per nàixer intel·ligents. Si haguérem nascut poc intel·ligents, guanyaríem menys diners. Per tant, no tenim dret als diners que guanyem amb la nostra intel·ligència.

I tampoc hem fet res per nàixer treballadors. Està demostrat que l’habilitat al treball té una base genètica. Per tant, tampoc tenim més dret als diners que guanyem treballant. Podríem haver nascut malfeiners.

Comences amb una estupidesa (igualtat, que no existeix ni deuria existir) i la fas una diosa de la teua religió. El contrari a la igualtat («discriminació») el fas el pecat més gran. Després llaves el cervell de generacions perquè creguen que «Igualtat» significa «Justícia».

I, amb el temps, la gent comença a concebre absurds i la igualtat comença a dissoldre-ho tot.

Que la igualtat porte a absurds, a una persona racional li deuria portar a concloure que la igualtat és falsa. Això en matemàtiques es diu «demostració per reducció a l’absurd».

Però estem tan llavats de cervell que abracem els absurds més estúpids, només perquè ens resulta impensable anar contra la igualtat.

(Nota, afegir la igualtat entre mestre i alumne, entre alumne que s’esforça i no, segons les declaracions de la ministra Celáa).

No hi ha el que Nassim Taleb diu «skin in the game».  En un sistema, si els que el dirigeixen no tenen «alguna cosa en joc» (la seua pell en joc o «skin in the game»), els errors es multipliquen.

Si un professor de l’escola pública dona malament la seua asignatura o dona missatges negatius als seus alumnes, no té cap repercussió negativa. Ningú li demana responsabilitat.

Per tant, els professors poden dir el que els dona la gana i, atés que la veritat és més escasa que la falsedat i que vivim en un temps d’ideologies falses, acaben donant missatges negatius que destrossen la vida dels alumnes.

De la mateixa manera, els polítics poden, per exemple, normar que l’escola pública siga una merda, perquè porten als seus fills en l’escola privada. No tenen skin in the game. Lo mateix per la sanitat.

Al final, els funcionaris no tenen cap skin in the game. Els polítics tenen molt poc i de formes perverses. Un polític que no siga líder lo únic que ha de preocupar-se és d’agradar al jefe. Un polític que siga líder lo únic que ha de preocupar-se de guanyar les eleccions. Les pot guanyar de qualsevol manera: dient mentides o perquè l’alternativa és pitjor. Així no ha d’esforçar-se en governar bé ni en dir la veritat.

En l’Antic Règim, se suposava que els que guanyaven tenien molt de poder i, per tant, molta responsabilitat. Eren responsables del benestar del poble. En la democràcia, l’única responsabilitat és guanyar les eleccions, siga com siga.

https://www.bbc.com/mundo/noticias-46287644

Pues sí. Hui no es torquen cul però el camí al poder és exactament el mateix. Jo diria algun nom de la Vall.

També hui hi ha més culs que torcar. El botí és molt més gran. Recorda que en temps d’Enric VIII només hi havia 800 funcionaris en Rússia i el total d’impostos recaudats cada any en aquella Rússia eren 16 mil euros actuals incloent impostos directes i indirectes.

M’estranyaria que Anglaterra estiguera molt lluny. Enric VIII va repartir la riquesa dels monestirs entre els seus favorits quan va trencar religiosament amb Roma, però encara així està molt lluny de l’espoli actual.

Per això quan l’article diu, «este «terrorismo fiscal» hizo que la corona, y por lo tanto el gobierno, se hiciera inmensamente rico» te n’adones que la història s’escriu de manera propagandista. El terrorisme fiscal és el que tenim ara i el govern d’ara és immensament més ric que el d’aquell temps

«Un español tipo con una renta bruta anual equivalente al salario mediano (en torno a los 22.000 euros anuales), de mediana edad (entre los 45 y los 54 años), con declaración de la renta individual y sin hijos menores a su cargo, dedica 178 jornadas de salario íntegramente a pagar impuestos.»

Recordeu això quan llegiu històries de que els monarques absoluts eren opressors i oprimien al seu poble de forma espectacular i per això va haver-hi revolucions com la francesa, perquè el poble fora lliure

És tot una propaganda del règim actual. No es dona història sinó propaganda.

La recaudació fiscal l’any passat en Espanya és sobre 400 mil milions d’euros per a un país de 46.57 milions d’habitants: un 8590 euros per càpita (caldria vore la gent que no paga, com els il·legals). La recaudació de Rússia en temps d’Enric VIII, 16 mil euros per 12 milions d’habitants, un 0,0014 euros per persona. La presió fiscal és per tant, més de 6 milions superior (per cada euro que es pagava llavors, hui es paguen 6 milions d’euros)

Per cada euro que es pagava llavors, hui es paguen 6 milions d’euros  (per càpita)

Te n’adones que la història és propaganda. Quan et parlen de les causes de la Revolució Francesa, diuen que els impostos eren molt alts. Després comences a buscar els impostos en la França de Lluís XVI i et mors de risa. I després de la Revolució Francesa els impostos van augmentar molt.

Et diuen que el Rei era despòtic i que tallava massa caps. Mires les penes de mort durant Lluis XVI i les penes de mort durant la Revolució Francesa i et poses a riure. Molta gent va morir només perquè era religiosa o partidària del rei, sense haver fet res. Va ser un riu de sang