Social justice as self-help

Master Cleanse

Why social justice feels like self-help to privileged women

BY

KAT ROSENFIELD
JUNE 28, 2020
[Taken from here]
TABLET MAGAZINE

This book inspired me to continue on the journey of personal growth that I’ve been on and gave me some fresh new perspectives to consider.

It is a resource and a guide; like having a learned teacher with you in the intimacy of your own home as you confront some of the most troubling and critical truths about yourself.

It wants you to meet your full potential, but YOU have to DO the work.

The journey is hard, but I assure you, it is worth it.

Half of these lines come from five-star reviews of contemporary self-help books. (Titles include Girl, Wash Your Face by Rachel Hollis and the early-aughts law-of-attraction phenom The Secret.) The other half come from reviews of anti-racist handbooks, all of which rocketed to the top of bestseller lists this month amid a nationwide movement sparked by the May 26 murder of George Floyd by Minneapolis police. (Titles include Layla Saad’s Me and White Supremacy, and, of course, Robin DiAngelo’s White Fragility.)

The similarities are eerie, but also unsurprising. Rachel Hollis’ guide to self-help through face hygiene and Robin DiAngelo’s manual for the white and fragile provoke the same sort of starry-eyed praise, using the same highly specific vocabulary (the word “journey” turns up with remarkable frequency), because of the fundamental similarities in what they’re selling—and, more importantly, because the same people are lining up to buy it.

Self-help has always been a woman’s game. Not that men don’t also seek to improve themselves, but the books targeted to them tend to assume an existing state of self-confidence: You’re great as you are, you could just be a little better. Men learn optimization, life hacks, the power of thinking without thinking: four-hour work weeks and other highly effective habits that are meant to help them build upon their innate perfection, like a software upgrade. Women, on the other hand, have faulty wiring that needs ripping out. Our most beloved self-help books are all about fixing something that came broken, delving into the psyche and excavating everything that’s wrong with you: Women are exhorted to work on themselves the way a weekend warrior might work on a vintage TransAm, tinkering endlessly, replacing parts, fixing one flaw only to find that the engine still won’t turn over, the real problem still buried somewhere under the hood. That you might actually get behind the wheel and drive out of the garage someday is a possibility so distant that it’s hardly worth thinking about. What matters is that whatever is wrong—with the engine, your life, the world—it’s definitely all your fault. (“YOU have to DO the work.”)

Is it socialization? Evolution? A bit of both, nature and nurture at once? Whatever the reason, women’s feelings of inadequacy have always been a gold mine for savvy salespeople, with entire industries springing up around the insecurity du jour. The trappings change as attitudes do; notice how the publications that used to sell spot-reduction techniques or cellulite creams pivoted to “wellness” in the early aughts. At the peak of its relevancy, the Gawker empire even launched its own version of the women’s lifestyle magazine with Jezebel, a supposed game changer that would deliver all the sex-celebrity-fashion fun of a Marie Claire or a Cosmopolitan, “without airbrushing.”

Ten years later, it’s clear that the game did not, in fact, change. Female self-loathing is still a major moneymaker, the only difference being that the relentless focus on women’s flaws has moved under the skin. Your problem areas are now your problematic areas; it’s your soul, not your cellulite, that needs smoothing.

Of course, only the most elite women can afford the luxury of so much wallowing in their imperfections, a fact that feminist writers have readily critiqued in other contexts. A New York Times article by Jessica Knoll noted, accurately, that the trillion-dollar wellness industry “is a largely white, privileged enterprise catering to largely white, privileged, already thin and able-bodied women, promoting exercise only they have the time to do and Tuscan kale only they have the resources to buy.”

Whatever is being sold, be it a jade vagina egg or a ticket to an anti-racist workshop, there’s a great deal of money to be made off the guilt, anxiety, and insecurities of financially secure white women.

But if that’s true of wellness in our late capitalist moment, it’s equally true of wokeness. Diversity, an $8 billion enterprise back in 2003, exploded in the wake of Donald Trump’s election into one of the nation’s fastest-growing industries. Colleges funneled millions of dollars into diversity and inclusion efforts; in 2019, a survey found that 63% of working diversity trainers had been hired within the past three years. And it’s not just corporate strategy that’s up for sale: you can buy diversity in the form of books, movies, merchandise, and $2,500 dinner parties where white women pay to confess their racist complicity. Robin DiAngelo’s White Fragility seminars—at which the attendees are overwhelmingly white, female, and highly educated—cost as much as $165 per person. Her keynote speaking fee is $40,000. Whatever is being sold, be it a jade vagina egg or a ticket to an anti-racist workshop, there’s a great deal of money to be made off the guilt, anxiety, and insecurities of financially secure white women.

And like any other luxury lifestyle choice, this one is an ongoing investment. As a marketing strategy, convincing women that social justice is best achieved through endless self-interrogation is brilliant. The savviest brands on offer turn the profitable allure of unattainability into a core part of their ethic. DiAngelo herself talks about anti-racism the way some people would talk about training for a marathon—“I want to build the stamina to handle the discomfort so we don’t retreat in the face of it, because retreating holds the status quo in place”—only in this version, it’s endless preparation for a race that never comes. Not even DiAngelo herself can give a straight answer to the question of how well-meaning allies might put their education into action:

When they ask me, “What do I do?” I have to ask a couple questions back. The first thing is “How have you managed not to know? It’s 2018. As a white person in 2018, why is that your question? How have you managed not to know what to do about racism when good information is everywhere and people of color have been trying to tell us forever?

Reading DiAngelo’s book, however, it becomes clear that not knowing is part of the deal. White Fragility explains not only that white progressives are the most dangerous racists of all, but that they always will be, and only through constant and unmitigated navel-gazing can they hope to do less damage. This anti-racist regimen isn’t a solution; it’s an intellectual diet that you’ll be paying for over the rest of your life.

Yet, if the solipsism of the self-help social justice genre is plain enough, so too is its appeal. When so much injustice stems from huge, deep-seated, structural issues that have been created over decades if not centuries, people will naturally gravitate toward the more manageable option of tweaking the contents of their own heads. Given the choice between pulling weeds in your own little garden plot versus joining a team of people who are trying to chop down a 400-year-old oak tree with a pocket knife, most of us would choose the former; even if the weeds always come back, digging them up feels like progress. And of course, not everyone who reads these books does it to the exclusion of other forms of activism, or sits on their hands while they do. One millennial white woman, who was waiting on a back-ordered copy of White Fragility for her anti-racist book club, told me that she’s been doing meaningful work for years to push for police reform, but saw the book club as an opportunity to discover new resources and perspectives: an exercise in the active listening that allies are often exhorted to do.

But for those whose activism begins and ends with hashtags and book clubs, the narcissism is undeniable, and arguably even part of the appeal—what Vulture’s Lauren Michelle Jackson calls “a vanity project, where the goal is no longer to learn more about race, power, and capital, but to spring closer to the enlightened order of the antiracist.” (“And yet, were one to actually read many of these books,” Jackson notes, “one might reach the conclusion that there is no anti-racist stasis within reach of a lifetime.”) Self-help social justice doesn’t just offer privileged white women the comfort of a permanent passion project; it fuels the pleasant, ego-driven delusion that nothing is more important to the cause, to any cause, than the innermost minutiae of your own thoughts, attitudes, and feelings.

Meanwhile, as antiracist reading lists proliferate and book sales surge, the primary benefit is not to the marginalized communities who suffer most from oppression, but to the finances of the privileged class of professional diversity educators whose guidance is required, forever, to help you do the work. This may partly explain the dearth of solutions in books like White Fragility; after all, an anti-racist training program that actually made people not racist would ultimately render the author, and her entire industry, irrelevant.

In her 2001 book Race Experts, Elisabeth Lasch-Quinn observed that practical and productive approaches to societal change were being subsumed by the New Agey therapeutic language that now dominates contemporary diversity efforts, what she described as “far-fetched notions about the capacity of self-obsessed wallowing in emotional outpouring to heal not only the individual but all the ills of the world.”

“These approaches pose as a challenge to the status quo,” Lasch-Quinn wrote, “but end up guaranteeing that the moment of emotional catharsis will never end.”

Twenty years later, these words seem prescient. The emotional catharsis is, indeed, ongoing. The cult of self-improvement demands that you fix yourself first: Love yourself before you ask someone else to love you. Know your own value before you ask for that raise. Unlearn your privileged biases before you try to make change. For how long? As long as it takes, lady. Maybe forever.

And while protesters pour into the streets, raise their voices, and lobby their representatives to change the status quo, self-help social justice encourages too many of these highly educated, financially secure, socially liberal, and politically engaged women—women who, not for nothing, make up one of the nation’s most influential voting blocs—to take themselves out of the equation. Instead, at this pivotal moment in our nation’s history, in an election year, they are dutifully doing the “work” of staring at their own unflattering reflections. Forever on a journey to nowhere, unpacking and repacking the invisible knapsack, journaling through their guilt while the world burns outside.

Leaked ADL Memo Exposes Elaborate Conspiracy To Enable Israeli Annexation of West Bank

[Taken from here and from here]

An Anti-Defamation League memo obtained by Jewish Currents exposes an elaborate plot by the Zionist organization to enable Israel’s coming illegal annexation of the West Bank. The main agenda is to snuff the opposition by controlling it.

The ADL’s public position on the annexation is to affirm support for a two-state solution and oppose the take over as an abusive policy invented by Donald Trump and fringe extremists in Israel.

Yet, in the secret document authored by the ADL’s Government Relations, Advocacy, and Community Engagement, there are specific directives to join with other left-liberal presenting Jewish groups (J Street, Bend the Arc, and NY Jewish Agenda) in publicly feigning opposition to the act of racial violence against Palestinians while privately working with “right-wing” AIPAC to ensure that Israel can smoothly achieve its goals in the West Bank without congressional opposition.

Of special concern to the ADL is members of the anti-white coalition of minority groups it oversees, who they fear may be compelled to speak out and push punitive measures against Israel. The ADL is currently working to consolidate its power over the Black Lives Matter movement. Israel’s decision could not have come at a worse time.

A number of scenarios featuring “eight top political and community engagement implications” are anticipated, such as the Tri-Caucus (Congressional Black Caucus, Congressional Hispanic Caucus, and the Congressional Asian Pacific American Caucus) condemning Israel for its ethnic cleansing and apartheid. Of special note for the memo’s authors is fear that the coming invasion will “pit ADL on the wrong side of the Black Lives Matter Movement.”

One particular factor the ADL repeatedly notes is how awkward it is to explain to black and brown people why they support them against white people in America yet support ostensibly “white” Jews in the brutal repression of Palestinians. The West Bank already has racially segregated public facilities and transportation. Arabs must use a different colored license plate than Jews in order to allow the IDF to monitor and profile them. The full take over of the Palestinian territory will inevitably require mass killings as stateless Arabs resist.

As a hedge against this, the ADL lists a group of politicians — largely Democrats and minorities in the GOP — that can be instructed to “proactively anticipate flashpoints.” The goal is to create a hedge on the left against potential outcry from less predictable figures like Ilhan Omar, Alexandria Ocasio-Cortez and Rashida Tlaib.

The politicians named as reliable collaborators for creating controlled opposition are Chuck Schumer, Chris Van Hollen, Chris Murphy, Brian Schatz, Pramila Jayapal, Hakeem Jeffries, Mario Diaz Balart, Steny Hoyer, Karen Bass, Jamie Raskin, and Ted Deutch.

As an example of how this fake opposition will work, the ADL memo refers to a letter addressed to Benjamin Netanyahu and signed by Representatives Jan Schakowsky and Ted Deutsch tepidly criticizing “unilateral annexation” as an act that will harm Israel’s long-term security interests, while at the same time doubling down on the importance of US-Israel relations.

According to the ADL, letters like this — deliberately intended to be ineffectual and quickly end debate — will be used to collect signatures in order to “discourage the far left from signing something more extreme on the annexation issue.”

The ADL’s cynical ploy is already beginning to impact citizens. Earlier today, some of the last remaining “alt” libertarians, conservatives and nationalists were purged from Youtube.

On Reddit, the Trump supporter section, r_thedonald, and major left-wing outpost for fans of Chapo Trap House, along with thousands of others, were abruptly deleted. This is unique in that it is one of the first times leftists are subjected to tech censorship. The crackdown on the anti-Israel left, which Chapo belongs to, is not surprising in light of the ADL’s leaked plans for a pro-Israel public relations war.

The ADL has also been demanding that the already tightly censored Facebook platform to wring out whatever is left of political dissent, which includes anti-war left-wing and Muslim groups alongside nationalists. Last week, the ADL directed various corporations to completely boycott Facebook until they shut down every last direct and indirect critic of Jews and Zionism. The other tech companies — many run by Jews and eager to submit — have gotten the message.

Black leaders who are not in the thralls of Jewish money are also being silenced. Prominent black community activist Louis Farrakhan, who is an ardent anti-Zionist Muslim, had his appearance on the Fox News channel canceled by ADL CEO Jonathan Greenblatt.

While conservatives have focused most of their criticism against severely weakened and discredited organizations like the Southern Poverty Law Center, its clear that the ADL is the nucleus of political censorship right now. With the Zionist fifth column’s tentacles buried deep in every one of America’s institutions, its unlikely either liberals or conservatives will muster the nerve to say this out loud.

The power Jewish organizations wield, and the lengths they are willing to go through to manipulate, lie and victimize, is a debate all Americans must be willing to have. Our rights to criticize the powerful, whether in America or Israel, depends on it.


National Justice Exclusive: Zionist Groups Plan Multi-Front Assault On Free Speech Over Zoom
[Taken from here ]

 

Jewish organizations are coordinating a multi-pronged assault on political liberty in 2020, naming nationalists, the Boycott, Divestment and Sactions (BDS) movement, the American Civil Liberties Union, and young people who play computer games as targets, according to a telecommunicated conference over Zoom obtained by National Justice.

They plan to use a diversity of tactics: ingratiating themselves in social media companies, civil litigation, using artificial intelligence to indoctrinate children, and getting the government to pass laws criminalizing the decision to not do business with the state of Israel.

The meeting, which occurred in late March, provides insight as to what Jewish groups regularly discuss. It was hosted by David Sifry of the Anti-Defamation League (ADL), and included contributions from Amy Spitalnick, representing Integrity First for America (IFA), Rachel Fish of Foundation to Combat Antisemitism (FCA), and Dillion Hosier of Israeli-American Civic Action Network (ICAN).

The talk was intended to be broadcasted through another group called “The Jewish Funders Network,” which specializes in allocating resources provided by wealthy Jews.

Charlottesville: Plans for a Show Trial

Amy Spitalnick is lead counsel in Sines v. Kessler, a federal lawsuit alleging that the entire list of speakers and political organizers who attended the August 2017 Unite the Right rally were engaged in a conspiracy to kill Jews and minorities. The lawsuit, where the plaintiff’s counsel is wielding millions of dollars, is apparently being funded in part by the ADL.

The real motivation behind the lawsuit — to make dissident political speech expensive and dangerous — was admitted very quickly.

“This group will appreciate and understand, we believe this is the only legal effort in the country right now to take on the leaders of the violent white supremacist movement, to bankrupt and dismantle them through these sorts of large judgments” Spitalnick proudly stated.

According to Spitalnick’s presentation, Matthew Heimbach — an anti-racist campaigner with Light Upon Light — was connected to the Christchurch shooter Brenton Tarrant because Heimbach “popularized” something she calls the “Fashtag,” which she claims was painted on Tarrant’s gun. In other videos, she attempts to tie her cases defendant to a case of arson where a hashtag-looking symbol was painted. There is no evidence any of these three incidents are connected.

What she is likely referring to in the case of Heimbach is a stylized version of the Cross of the Arcangel Michael, which was originally used by the Romanian Iron Guard as an Orthodox Christian symbol.

Spitalnick then brags about hurting the ability of individuals and organizations to engage in Constitutionally protected activity thanks to her lawsuit:

“Even before we get to trial we are seeing the tangible impact of this case. Richard Spencer, who coined the term alt-right, has talked about how this case has been detrimental to his ability to operate. League of the South, a Neo-Nazi hate group, said they can’t open a new headquarters because of the case. Elliot Kline, another Nazi leader, was thrown in jail and fined thousands of dollars.”

According to Spitalnick, her organization is planning an intense propaganda assault in the run up to the trial, which is slated for October 26th 2020 and will run for three weeks through the presidential election. IFA is planning to get Jews and people she claims belong to “interfaith groups” to bombard the opinion pages of major publications with attacks on the defendants and nationalist beliefs on the anniversary of Unite the Right this August.

Spitalnick assures her donors that the trial will be used to generate publicity that Jews will be able to utilize to push other political interests of their community.

In a separate and more recent discussion, Spitalnick and co-counsel Michael Bloch complain that defendants are “destroying evidence” — an excuse for having a lack of evidence to litigate their supposed “conspiracy.” Bloch and Spitalnick claim that private discussions they admit were illegally obtained and released (“hacked”) were largely composed of painstaking discussions on how to obey Virginia self-defense laws.

The legal clerks that have been writing opinions in this case for one of the presiding judges — Norman Moon — are personal friends of the plaintiffs. While defendants have filed a complaint over this, the court has not yet ruled on this shocking and corrupt conflict of interest.

Crushing BDS With Civil Rights Legislation

The next speaker, Dillion Hosier of ICAN, described a plan to do battle with the ACLU and Jewish Voice for Peace over their resistance to local legislation seeking to use the state to penalize companies and groups that refuse to do business with the State of Israel.

According to Hosier, “legislation is an extremely powerful tool. …It establishes new social norms. ” But his organization has had difficulty pushing state lawmakers in some areas due to the Constitutional issues of present BDS legislation.

Hosier’s plan going into 2020 is to frame boycotting Israel as an act of racial discrimination against Jews. By designing laws on the logic of the Civil Rights Act, he hopes the ACLU and JVP will be defused and hesitant to fight them in court.

American journalist Christopher Caldwell’s Age of Entitlement describes the logic behind this: Civil Rights laws are seen by many judges as above the Constitution, thus arguments against discrimination laws like the right to free speech or freedom of association are more likely to be thrown out of court even if they are merited.

Hosier also bragged about helping craft specific sanctions against Iran in 33 states. While California is seen by many Americans as the country’s most liberal state, Hosier praised his organization’s work in helping design some of the most stringent anti-BDS laws in the country right in West Hollywood, demonstrating a stark contrast between the morals of Jewish liberals and Gentile ones.

Hosier also repeated the conspiracy theory that Neo-Nazis were traveling to Brooklyn to give Jews COVID-19.

ICAN’s plan for 2020-2022 will be to deepen relations with law enforcement, bureaucrats, and increase “ties” between the United States and Israel.

Targeting Children

The last speaker, Rachel Fish of the Foundation to Combat Antisemitism, spoke in detail of a plan to use artificial intelligence to study the internet content produced by radical leftists, white nationalists and Muslims in order to mentally “inoculate” the public — particularly Gentile children between ages 13 and 17 — from ideas critical of Jewish power or the state of Israel.

The way Fish describes the indoctrination of children is detached and chilling.

According to Fish, political actors that cross Jews are irredeemable and cannot be genuinely “rehabilitated.” Her goal instead is to figure out ways to break into online gaming communities teenagers spend a lot of time to police language, as well as to “tell stories” that use relatable irony, romance, etc.

Fish names specific political groups as enemies in this ideas war: Jewish Voice for Peace, Students for Justice in Palestine, and “white supremacists.”

She goes on to recommend small steps, like changing the term anti-Semitism to “Jew-hatred” in broader discourse.

Who Will Stand Up For Free Speech?

All of this was tied together by ADL operative Dave Sifry, who is leading the Zionist organization’s “Center for Technology and Society Initiative” — the body behind the massive crackdown on internet free speech over social media.

Sifry and the ADL seek to use clear cut unethical activity — like “swatting,” “doxing” (which Jewish groups themselves constantly engage in), and revenge porn — as a shoehorn for broader policing of legitimate political speech.

According to Sifry, the ADL is at the cutting edge of figuring out ways to shut down speech critical of Jews and their political interests online before it can even be read.

A Jewish Conspiracy?

To paraphrase Michael Bloch, the legal definition of a conspiracy is a group of people agreeing on an action. The idea that powerful Jews are plotting day and night to erode the civil liberties the overwhelming majority of Americans take for granted isn’t theoretical, but a hard and terrifying fact.

Carta de un padre ateo a su hijo sobre la clase de Religión

Escrita por Jean Jaurès en 1919.

Jean Jaurès, ateo y socialista, había fundado en 1904, L’Humanité, el periódico que en 1920, tras la escisión entre SFIO y el Partido Comunista Francés, pasó a ser el órgano oficial de este último:

«Querido hijo: Me pides un justificante que te exima de cursar religión, un poco por tener la gloria de proceder de distinta manera que la mayor parte de los condiscípulos y temo que también un poco para parecer digno hijo de un hombre que no tiene convicciones religiosas. Este justificante, querido hijo, no te lo envío ni te lo enviaré jamás.

No es porque desee que seas clerical, a pesar de que no hay en esto ningún peligro, ni lo hay tampoco en que profeses las creencias que te expondrá el profesor. Cuando tengas la edad suficiente para juzgar, serás completamente libre pero, tengo empeño decidido en que tu instrucción y tu educación sean completas, y no lo serían sin un estudio serio de la religión.

Te parecerá extraño este lenguaje después de haber oído tan bellas declaraciones sobre esta cuestión; son, hijo mío, declaraciones buenas para arrastrar a algunos pero que están en pugna con el más elemental buen sentido. ¿Cómo sería completa tu instrucción sin un conocimiento suficiente de las cuestiones religiosas sobre las cuales todo el mundo discute? ¿Quisieras tú, por tu ignorancia voluntaria, no poder decir una palabra sobre estos asuntos sin exponerte a soltar un disparate?

Dejemos a un lado la política y las discusiones y veamos lo que se refiere a los conocimientos indispensables que debe tener un hombre de cierta posición. Estudias mitología para comprender historia y la civilización de los griegos y de los romanos y ¿qué comprenderías de la historia de Europa y del mundo entero después de Jesucristo, sin conocer la religión, que cambió la faz del mundo y produjo una nueva civilización? En el arte ¿qué serán para ti las obras maestras de la Edad Media y de los tiempos modernos, si no conoces el motivo que las ha inspirado y las ideas religiosas que ellas contienen?

En las letras ¿puedes dejar de conocer no sólo a Bossuet, Fenelón, Lacordaire, De Maistre, Veuillot y tantos otros que se ocuparon exclusivamente de cuestiones religiosas, sino también a Corneille, Racine, Hugo, en una palabra a todos estos grandes maestros que debieron al cristianismo sus más bellas inspiraciones?

Si se trata de derecho , de filosofía o de moral ¿puedes ignorar la expresión más clara del Derecho Natural, la filosofía más extendida, la moral más sabia y más universal? –éste es el pensamiento de Juan Jacobo Rousseau-.

Hasta en las ciencias naturales y matemáticas encontrarás la religión: Pascal y Newton eran cristianos fervientes; Ampere era piadoso; Pasteur probaba la existencia de Dios y decía haber recobrado por la ciencia la fe de un bretón; Flammarion se entrega a fantasías teológicas.

¿Querrás tú condenarte a saltar páginas en todas tus lecturas y en todos tus estudios? Hay que confesarlo: la religión está íntimamente unida a todas las manifestaciones de la inteligencia humana; es la base de la civilización y es ponerse fuera del mundo intelectual y condenarse a una manifiesta inferioridad el no querer conocer una ciencia que han estudiado y que poseen en nuestros días tantas inteligencias preclaras.

Ya que hablo de educación: ¿para ser un joven bien educado es preciso conocer y practicar las leyes de la Iglesia? Sólo te diré lo siguiente: nada hay que reprochar a los que las practican fielmente, y con mucha frecuencia hay que llorar por los que no las toman en cuenta.

No fijándome sino en la cortesía en el simple “savoir vivre”, hay que convenir en la necesidad de conocer las convicciones y los sentimientos de las personas religiosas. Si no estamos obligados a imitarlas, debemos por lo menos comprenderlas para poder guardarles el respeto, las consideraciones y la tolerancia que les son debidas. Nadie será jamás delicado, fino, ni siquiera presentable sin nociones religiosas.

Querido hijo: convéncete de lo que digo: muchos tienen interés en que los demás desconozcan la religión, pero todo el mundo desea conocerla. En cuanto a la libertad de conciencia y otras cosas análogas, eso es vana palabrería que rechazan de ordinario los hechos y el sentido común.

Muchos anti-católicos conocen por lo menos medianamente la religión; otros han recibido educación religiosa; su conducta prueba que han conservado toda su libertad.

Además, no es preciso ser un genio para comprender que sólo son verdaderamente libres de no ser cristianos los que tienen la facultad de serlo, pues, en caso contrario, la ignorancia les obliga a la irreligión.

La cosa es muy clara: la libertad exige la facultad de poder obrar en sentido contrario. Te sorprenderá esta carta, pero precisa hijo mío, que un padre diga siempre la verdad a su hijo. Ningún compromiso podría excusarme de esa obligación

Recibe, querido hijo, el abrazo de TU PADRE»

 

Inscripciones de la Cúpula de la Roca (su verdadero significado)

Ver un análisis más profundo aquí

Inscripciones de la pared exterior:

En el nombre de Alá, el compasivo, el misericordioso [Alabanza a Alá]
No hay más Dios que Alá [Por lo tanto, Jesús no es Dios]
El no tiene ningún asociado [Por lo tanto, Jesús no es Dios]
Di: El es Alá, ¡Uno! Alá individisible [Por lo tanto, Jesús no es Dios]
El no engendra ni fue engendrado [ Como Jesús no es engendrado, no es Dios]
y no hay nadie de igual rango que él [Jesús no es de rango igual a Dios, no es Dios]

El alabado [Muhammad] es el mensajero de Alá. [El alabado es un profeta]
Que Alá se incline sobre él
Alá y sus ángeles se inclinen sobre el Profeta.
Sí, todos los que creéis, confiad en el y saludadlo con paz. [Alabanzas al alabado]
La Soberanía es de Alá y el no adquiere un hijo [Por lo tanto, Jesús no es Dios]
Y nadie comparte soberanía con él. [Jesús no comparte soberanía con Dios: no es Dios]
Y no tiene pariente entre los seres inferiores. [Jesús no es Hijo de Dios: no es Dios]
Y se deberia reconocer su grandeza. [Alabanza a Alá]

El alabado [Muhammad] es el mensajero de Alá, [El alabado es un profeta]
que Alá se incline sobre él
y sus ángeles y sus mensajeros. 
Y que la paz sea sobre él y el amor de Alá [Alabazas al alabado]
Suya es la Soberanía, El causa la vida y El causa la muerte.
Y El es omnipotente. [Alabanzas a Alá]


Inscripciones de la pared interior:

El alabado [Muhammad] es el siervo de Alá y su mensajero [El alabado es un profeta]
¡Oh, Gente del Libro! No os extralimitéis en vuestra religión. No digáis acerca de Alá sino la verdad. Ciertamente el Mesías, Jesús, hijo de María, es sólo el mensajero de Alá y Su palabra que dio a María, y un espíritu que proviene de Él. [Cristianos, no mentid diciendo que Jesús es Dios, Jesús sólo es un profeta]
Creed pues, en Alá y en Sus Mensajeros. [Creed en Dios y sus profetas, pero no en Jesús como Dios]
No digáis «¡tres!», ¡desistid!, pues es lo mejor para vosotros. [No creáis en la Trinidad: Jesús no es Dios]
Pues Alá es el único Dios. ¡Glorificado sea! [Sólo Alá es Dios: Jesús no es Dios]
Es inadmisible que tenga un hijo. [Jesús no es Hijo de Dios: no es Dios]
A Él pertenece cuanto hay en los cielos y la Tierra. [Sólo a Dios, no a Jesús]
Es suficiente Alá como protector. [No necesitamos a Jesús como protector]

Sobre les diferents versions d’Islam i perquè els musulmans no coneixen l’Alcorà

Una cosa que has de tindre en compte és que hi ha tres Islams, com va dir Ibn Warraq. Per usar la seua terminologia:

Islam 1, és la doctrina de l’Islam. La religió oficial. Esta es deriva de l’Alcorà, els hadits, les interpretacions tradicionals i la jurisprudència islàmica (sharia i fiqh). Este serà l’Islam que es parla en el teu llibre i en la meua presentació.

Islam 2, és l’Islam tal com els practiquen els musulmans. Els musulmans no lligen l’Alcorà o els hadits com nosaltres llegim la Bíblia. Per començar estan escrits en àrab clàssic, l’àrab del segle VI d.C, que és incomprensible per als àrabs moderns sense educació (ja no parlen dels no àrabs, com els turcs, els indonesis, el de l’Asia Central)

Per seguir, l’Alcorà és un llibre incomprensible, ple de problemes linguistics, errors i que no s’entén res. De vegades, hi ha pronoms sense antecedent de l’estil. «I llavors ell va adorar a Al·là». I mai ha dit qui era «ell». Històries que comencen per la meitat o acaben sense conclusió. Faltes gramaticals, frases incompletes. Un estudiós va estimar que una quinta part de l’Alcorà no té sentit

Coses sense context en absolut: «Cuando Zayd había terminado con ella, te la dimos por esposa » Qui és Zayd? Qui és «ella»? L’Alcorà no ho diu.

Els hadits són historietes que s’entenen molt bé però estan en àrab clàssic i són moltíssimes

Així que els musulmans no lligen l’Alcorà ni els hadits. Es costum molt arrelada que els musulmans memoritzen l’Alcorà (sense entendre’l) i el repetisquen com a lloros, perquè creuen que la repetició de l’Alcorà dona gran benedicció.

Quan estava en Haití, un company de Bangladesh em va ensenyar un video del seu fill recitant un tros de l’Alcorà de memòria. Obviament, sense entendre’l, en Bangladesh es parla bengalí i l’àrab clàssic no pot ser més diferent. El company em deia: «Quan veig al meu fill així, el meu cor de pare canta de felicitat»

Així que els musulmans no lligen l’Alcorà ni els hadits. Dit d’una altra manera, els musulmans no coneixen bé l’Islam 1. Llavors com practiquen els musulmans la seua religió?

Simplement fan cas al que els diuen els imams. Suposen que els imams han estudiat estes coses tan complicades i saben del que parlen.

Per això quan li dius a un musulmà que Mahoma va ordenar que es violaren a les dones dels soldats derrotats, no et poden creure. Els imams els han dit que Mahoma ha sigut l’home més sant que ha existit i que era legendària la seua compassió i bondat. Els imams coneixen la història de Mahoma, però no la diuen als musulmans

Així que els musulmans practiquen els que diuen els imams. Este és Islam 2. Per això, encara que Islam 1 és una religió violenta de conquesta, els musulmans poden ser pacífics perquè no coneixen la seua religió, perquè l’imam que els ha tocat no és especialment radical. O també poden conéixer-la i no practicar-la del tot.

De totes maneres, en una guerra entre els musulmans i no musulmans, estos musulmans pacífics sempre estaran de costat dels musulmans.

I finalment hi ha Islam 3, la civilització islàmica. Això ja no és una religió, sinó la cultura que s’ha desenvolupat en els paisos musulmans en 1000 anys d’història

La meua presentació parla d’Islam 1 i segurament el llibre també.

No és que no hi haja solapaments. Per exemple, Islam 1 mana seguir el Ramadà i Islam 2 també. Però, per exemple, tota la història de Mahoma i els aspectes més violents i «masclistes» de l’Islam 1, de vegades estan absents de l’Islam 2

Finalment, encara que Ibn Warraq no ho diu jo crec que hi ha un altre. Islam 0
Este és el primer Islam. L’Islam com es va desenvolupar els primer anys.

L’Alcorà és un desastre i no s’entén res. Té narracions però totes són narracions de figures de l’Antic Testament, de Jesús i Maria. L’Alcorà no té narracions de Mahoma.  En l’Alcorà la paraula Mahoma només apareix 0 vegades i segurament es refereix a Jesús.

En el Domo de la Roca, la tercera mesquita més santa de l’Islam, hi ha unes inscripcions preses de l’Alcorà amb algunes frases soltes. Es clar que, en les inscripcions del Domo de la Roma, Mahoma (Muhammad) es refereix a Jesús. «Muhammad» és en àrab, «l’alabat», «el bendito». Es un títol, no un nom propi.

egurament l’Alcorà és un refrito de textos de diverses religions, cap de les quals és l’Islam 1. Hi ha un poc de tot: evangelis apòcrifs cristians, textos del judaisme rabínic, la història d’Alexandre Magne, també hi ha la història d’un profeta àrab de la qual no diu el nom que podria ser l’origen històric de Mahoma. Un profeta que és incapaç de fer miracles.

Dos cents anys després de la data tradicional de la mort de Mahoma s’escriuen els hadits, que són les primeres narracions de Mahoma que tenim (comparar amb Jesús, que els primers textos que tenim són de cinc anys després de la seua mort i tot el Nou Testament -amb possible excepció de l’Apocalipsi – està escrit abans de 00 anys després de la seua mort).

De totes maneres, el temps no és lo únic important. La primera història que tenim d’Alexandre Magne és de 400 anys després de la seua mort.  El problema és que els hadits no són fiables com a informació històrica. Ara tindríem que parlar de la història de les isnad, però no m’estendré

L’Islam 1 es basa en els hadits. L’Islam 1 és la religió dels hadits. Els hadits s’usen per interpretar l’Alcorà, que és incomprensible. Així, per exemple, recordem l’anterior: «Cuando Zayd había terminado con ella, te la dimos por esposa » Qui és Zayd? Qui és «ella»? L’Alcorà no ho diu

Però els hadits si ho diuen. Zayd era el fill adoptiu de Mahoma i «ella» era Zaynab, la muller de Zayd. Segons els hadits un dia, Mahoma va anar a casa de Zayd i ell no estava. Zaynab li va obrir la porta a mig vestir. Quan Mahoma la va veure va dir (cite de memòria): «Alabado sea Alá que hace girar los corazones!» Que traduit al valencià tradicional deuria ser algo així com «Què bona estàs Maria!»

I des de llavors volia casar-se amb ella. Però no podia perquè els fills adoptius segons l’antiga costum àrab era com fill naturals i això seria incest. Però va rebre una revel·lació d’Al·là dient-li que podia casar-se amb Zaynab. «Cuando Zayd había terminado con ella, te la dimos por esposa » (és Al·là qui parla)  (Al·là sempre estava molt pendent de les necessitats sexuals del Profeta)

I així els hadits donen sentit a l’Alcorà, però molt probablement, tota la història és inventada. (I la majoria de musulmans ni la coneixen: Islam 2)

L’Alcorà diu que s’ha de pregar 3 vegades al dia. Els hadits diuen que s’ha de pregar cinc vegades al dia, com fan els musulmans.

L’Alcorà diu que l’Evangeli i l’Antic Testament són certs. Els hadits diuen que no, que estan corromputs, com fan els musulmans.

En l’Alcorà, el profeta àrab sense nom no pot fer miracles. En els hadits, Mahoma fa miracles.

L’Islam 1 és la religió dels hadits, que van ser escrits dos cents anys després. Molt probablement no era la religió del Mahoma històric, sinó que es forma per donar una ideologia religiosa a l’Imperi Arab, a partir del califa Abd-el-Malik.

Així, encara que Islam 1 siga la religió dels hadits, jo distingiria l’Islam 0, que és l’origen històric de l’Islam que molt probablement és una heretgia del cristianisme amb mescles del judaisme i el maniqueisme

Així, quan s’acabe el món, segons l’Islam, vindrà Jesús i no Mahoma. Quan vaig fer la presentació (com a mínim fa cinc anys) no sabia tot això. Em vaig limitar a descriure Islam 1, l’islam oficial.

I en el Islam, ve Jesús al final dels temps. Això és una senyal que l’Islam va començar a partir del cristianisme. Després se’n va anar allunyant

L’Islam comença com una heretgia cristiana que nega la divinitat de Crist. Jesús seria l’home més sant, però no seria Déu. Esta és una idea que s’ha repetit en vàries heretgies. L’arrianisme és la més famosa

Tenim una inscripció de les primeres dècades de l’Islam que diu «Mahoma» (Muhammad) i porta una creu (L’Islam actual abomina de les creus)

Això i les inscripcions del Domo la Roca ens fan deduir que Muhammad (l’alabat) era simplement Jesús

Sobre les variants textuals de l’Alcorà

Este és un dels dos motius perquè les variants textuals de l’Alcorà són tan devastadores per a l’Islam

Un és que l’Alcorà diu que Alà preservarà l’Alcorà de tota corrupció
Dos és que els musulmans han anat presumint que l’Alcorà és el mateix que en el temps de Mahoma («fins a l’útima coma»), mentre que en els manuscrits de la Bíblia tenen variants (errors de copista, etc)

Com a mínim en tres moments de la història islàmica, els musulmans han intentat destruir tots l’Alcorans amb variants per amagar el fet que l’Alcorà té variants. En temps d’Osmán (el tercer califa), el temps de Al-Hajjaj, en 1924 i a partir de 1986

«I no ho han aconseguit, no?»

Ho han fet en molts però han quedat restes, que ara s’estan descobrint. Inclús hui en dia, no tots els musulmans llegeixen la mateixa versió de l’Alcorà mentre diuen que l’Alcorà no ha canviat mai i és el mateix que en temps de Mahoma

Llavors, això és una prova per a ells que la Bíblia ha sigut corrompuda i l’Alcorà no. Això és un pilar de la seua fe que s’està desfent davant dels nostres ulls

En este video,  Shaykh Yasir Qadhi, un musulmà erudit que viu en Houston reconeix que no tenen cap teoria que explique perquè hi ha variants de l’Alcorà

«La narrativa estàndar té forats en ella». «La narrativa estàndar» – El que han cregut els musulmans des de sempre.

Es increible com Mohammed Hijab li pregunta si l’Alcorà que tenim ara és el mateix de Mahoma.  I ell s’evadeix i ja no sap què contestar

Pensa que l’Alcorà és més important per als musulmans que la Bíblia per a nosaltres.  La importància de l’Alcorà en l’Islam és la mateixa que la que Jesús té en els cristianisme

De fet, jo tinc la sospita que algun text que es referia a Jesús, han canviat «Jesús» per «Alcorà»

L’Alcorà no ha sigut creat sinó que existeix eternament juntament a Déu, està en el cel (podríem dir a la dreta de Déu) i és etern. On he sentit això jo?

L’arcàngel Gabriel li ho va dictar a Mahoma i després es va escriure. «I no ha canviat una coma!»

Daniel Brubaker ha agafat els manuscrits de l’Alcorà més antics i ha vistque han fet correccions (han borrat paraules, han inclòs paraules, etc)

Això va contra el dogma islàmic que l’Alcorà no ha sigut mai canviat perquè Al·là el protegeix

Hui en dia tenim 26 versions de l’Alcorà publicades en el món. A més de la versió Hafs, la versió Warsh és molt popular en molts paisos africans.  Però segon el dogma, l’Alcorà ha sigut miraculosament conservat en tots els casos durant la història de l’Islam

Vivim temps emocionants. L’estudi crític de l’Islam està començant. No ho sabem encara, però possiblement és l’inici de la fi de l’Islam. Però estes coses triguen segles.

Sobre la contradicció de l’Alcorà i la corrupció de la Bíblia

Si lliges l’Alcorà és molt graciós.  L’Alcorà diu que la Bíblia és certa (la Torá i l’Injil (evangeli)). Llavors, per què calia l’Alcorà?

L’Alcorà ho diu: «Es que els àrabs necessitaven una revel·lació en llengua àrab». Déu els va enviar l’Alcorà perquè ho entengueren: als jueus els va donar la Torá en hebreu, als cristians els va donar l’Ingil en grec. Però els àrabs no coneixien estes llengues

Llavors, l’Alcorà diu que la Bíblia és certa. Només hi ha dos possibilitats

A) La Bíblia és certa
B) La Bíblia no és certa

Si B), l’Alcorà és fals perquè diu que la Bíblia és certa. Si A, l’Alcorà és fals, perquè diu coses contràries a la Bíblia

Siga A o B, l’Alcorà és fals. Es a dir, l’Alcorà es refuta a ell mateix

(L’Alcorà té també un munt d’incorreccions. Per exemple, confon a Maria la mare de Jesús amb Miriam, la germana de Moisés, que va viure 1000 anys abans)

Però bé, què hi ha darrere d’ací? Al meu parer, com l’Alcorà és un refregit de textos de tot tipus, especialment de textos cristians herètics ha inclòs la creença cristiana de què la Bíblia és certa. Els que van composar l’Alcorà van intentar dissimular molts passatges cristians amb un tema que no en ficaré ara i que té a vore amb l’alfabet àrab. Però este no el van dissimular, perquè els que van composar l’Alcorà, realment creien que la Bíblia deia exactament el mateix que l’Alcorà.

Uns pocs segles després, quan la Bíblia es tradueix a l’àrab, els musulmans se n’adonen que la Bíblia no diu el mateix que l’Alcorà. Llavors, apareix la teoria actual de l’Islam.

La Bíblia deia el mateix que l’Alcorà, però es va corrompre amb el temps. Es per això que Déu va enviar a Mahoma, per deixar les coses clares, que el missatge quedara clar.

Però això no és el que diu l’Alcorà. L’Alcorà diu que Déu va enviar a Mahoma, perquè els àrabs necessitaven un missatge en la seua llengua

 

Sobre que Mahoma era Jesús

Sobre http://www.thetruthcounts.com/blogtraducciones/2020/07/03/inscripciones-de-la-cupula-de-la-roca/

Qui és l’alabat [Muhammad] que és un missatger de Déu?

El alabado [Muhammad] es el siervo de Alá y su mensajero ¡Oh, Gente del Libro! No os extralimitéis en vuestra religión. No digáis acerca de Alá sino la verdad. Ciertamente el Mesías, Jesús, hijo de María, es sólo el mensajero de Alá.

Això entre tropecientes declaracions que Déu no té Fill. Per passiva, per activa, per directa i indirecta.

Qui és Mahoma? [Muhammad] Jesús. A mí em pareix tan obvi com que el cel és blau. No us pareix clar a vosaltres.? No només pel que he citat ací, sinó per tot el text.

Obviament, en els primers temps de l’Islam, Mahoma [el alabat] era simplement Jesús i la religió que produiria l’Islam era una heretgia cristiana.

En els concilis on es va reconéixer la Trinitat (que està en la Bíblia en varis versicles), tots els grups anti-trinitaris van quedar fora, com heretges. L’Islam deriva d’uns d’eixos grups anti-trinitaris i ha heretat alguns textos d’ells

Es en estos concilis on es fan el credo (que no és una altra cosa que rebutjar heretgies) i no és casualitat que les inscripcions de la Cúpula de la Roca facen referència a este credo.

Així, molt probablement, el tercer lloc més sagrat de l’Islam: la Cúpula de la Roca que està en Jerusalem, damunt de les ruines del Temple de Salomó (i d’Herodes), es una església herètica cristiana

La seua forma ortogonal la va copiar d’una altra església anterior, dedicada a la Verge Maria

Però el fet que en el final del temps no vinga Mahoma sinó Jesús. El fet que les inscripcions de la Roca mostren que Mahoma és Jesús (No obliden que quasi totes les inscripcions estan en l’Alcorà). El fet que la inscripció que diu Mahoma amb una creu. I que el califa Muawiya apareix amb monedes de creus. I que les inscripcions en roques del primer segle musulmà, parlen de tots els profetes i Jesús però no de Mahoma. I que es parla molt de Jesús en l’Alcorà i Mahoma només es menciona 4 vegades (que segurament vol dir Jesús)

Són tots indicis que l’Islam comença com una heretgia cristiana.

Inscripciones de la Cúpula de la Roca

Son seguramente anteriores al Corán. Todos los textos que aparecen aquí están en el Corán (excepto los marcados en rojo, que no aparecen en el Corán). Las aclaraciones están [entre corchetes]


Inscripciones de la pared exterior:

En el nombre de Alá, el compasivo, el misericordioso
No hay más Dios que Alá [primera parte de la shahada musulmana]
El no tiene ningún asociado [referencia a Jesús]
Di: El es Alá, ¡Uno! Alá individisible [referencia a la Trinidad]
El no engendra ni fue engendrado [ referencia al credo niceno-constantinopolitano: «Creo en Jesucristo, su único Hijo, Nuestro Señor, que nació del Padre antes de todos los siglos, Dios de Dios, Luz de Luz, Dios verdadero de Dios verdadero, engendrado no creado»]
y no hay nadie de igual rango que él [referencia a la Trinidad. Todo este texto anterior, excepto el rojo, está en la Sura 112]

El alabado [Muhammad] es el mensajero de Alá. [Sura 48:9, Sura 3:144, segunda parte de la shahada musulmana, «mensajero» en el Islam quiere decir «profeta»]
Que Alá se incline sobre él
Alá y sus ángeles se inclinen sobre el Profeta.
Sí, todos los que creéis, confiad en el y saludadlo con paz.
La Soberanía es de Alá y el no adquiere un hijo [referencia a la Trinidad]
Y nadie comparte soberanía con él.
Y no tiene pariente entre los seres inferiores. [referencia a que Dios no tiene hijo]
Y se deberia reconocer su grandeza. [Sura 17:111]

El alabado [Muhammad] es el mensajero de Alá,
que Alá se incline sobre él
y sus ángeles y sus mensajeros.
Y que la paz sea sobre él y el amor de Alá [en el Islam, Alá no ama, este es un concepto cristiano]
Suya es la Soberanía, El causa la vida y El causa la muerte.
Y El es omnipotente. [Sura 57:2, aquí quizás hay ecos remotos de «Tuyo es el Reino, Tuyo es el Poder y la Gloria, Señor» pero habría que investigar más]


Inscripciones de la pared interior:

El alabado [Muhammad] es el siervo de Alá y su mensajero
¡Oh, Gente del Libro! No os extralimitéis en vuestra religión. No digáis acerca de Alá sino la verdad.
Ciertamente el Mesías, Jesús, hijo de María, es sólo el mensajero de Alá y Su palabra que dio a María, y un espíritu que proviene de Él.
Creed pues, en Alá y en Sus Mensajeros.
No digáis «¡tres!», ¡desistid!, pues es lo mejor para vosotros. [referencia a la Trinidad, algunas traducciones traducen «no digáis «trinidad»»]
Pues Alá es el único Dios. ¡Glorificado sea!
Es inadmisible que tenga un hijo. [de nuevo referencia de Jesús]
A Él pertenece cuanto hay en los cielos y la Tierra.
Es suficiente Alá como protector. [Sura 4, 171]